LEISHMÀNIA - LEISHMANIOSI CANINA

Potser has sentit a parlar de la leishmània, leishmaniosis o la malaltia de la picada de mosquit. Malauradament són molts els anys que convivim amb aquesta malaltia, molt freqüent a les nostres terres. El post d'avui el dediquem doncs, al paràsit leishmània i la malaltia que provoca anomenada Leishmaniosis.

ÍNDEX DE CONTINGUT

  1. Què és la leishmània?
  2. Com el meu animal pot agafar leishmània?
  3. Quins són els símptomes de la leishmaniosi canina?
  4. Quines són les zones amb més risc de leishmaniosi canina?
  5. Com puc prevenir que el meu pelut no s'infecti amb leishmània?
  6. Quin és el tractament de la leishmaniosi canina?
 

Però realment... què és la leishmània?

La leishmània és el nom que es dóna al paràsit que provoca la malaltia leishmaniosis. La majoria de casos de leishmaniosis es dóna en gossos, però puntualment també es diagnostiquen alguns casos en gats. Aquests paràsit pot donar símptomes dermatològics o bé pot afectar diferents òrgans vitals. Hi ha animals que poden estar infectats però no mostrar cap mena de símptoma, essent aquests animals els que anomenem ANIMALS PORTADORS de la malaltia.   leishmania en gossos veterinari girona  

Com el meu animal pot agafar leishmània?

La transmissió DIRECTA no existeix en aquest tipus de malaltia. És a dir, la transmissió directa entre animal infectat a animal sa és impossible. El paràsit leishmània sempre ha de ser transportat pel flebòtom (Phlebotomus), un tipus de mosca. I si, MOSCA i no mosquit. Quan diem la malaltia del mosquit està mal dit. La transmissora del paràsit leishmània és una MOSCA.  

Transmissió leishmaniosi canina

La leishmaniosi se transmite por la picada del flebotomo

Quins són els símptomes de la leishmaniosi canina?

Els signes clínics més freqüents són els cutanis, que es presenten aproximadament en el 80% dels gossos malalts. Altres símptomes que solen aparèixer són:
  • Limfoadenopatia (augment dels nòduls limfàtics)
  • Febre
  • Disminució del pes
  • Atròfia muscular
  • Apatia
Puntualment podem veure problemes:
  • Digestius
  • Oculars
  • Neurològics
  • Renals
Són molts els símptomes que podem trobar en un gos amb leishmània, complicant així el seu diagnòstic i tractament. La leishmania provoca alteraciones oculares, lesiones en la piel, riñón y articulaciones

Quines són les zones amb més risc de leishmaniosi?

veterinari girona et mostra la prevalencia de leishmaniosi a Espanya

Zona amb vermell:

ALTAMENT ENDÈMICA

Com podeu veure, Catalunya és una de les zones amb més presència de leishmaniosi canina.  

Com puc prevenir que el meu pelut no s'infecti amb leishmània?

Malauradament no tenim la solució definitiva però sí que cada vegada més tenim més elements per fer que el paràsit leishmània li costi més d'infectar al teu pelut.   El principal és que protegeixis el teu gos de la picada del flebòtom (transmissor del paràsit leishmània). Per això és importantíssim que quan comenci la calor, utilitzis pipetes o bé collars per evitar que flebòtom piqui al teu gos.   A part de protegir-lo contra la picada del flebòtom, és important que el vacunis de leishmaniosis. Aquesta vacuna no t'assegura que el teu animal sigui infectat pel paràsit però ajuda a l'animal a crear defenses contra el paràsit, de manera que, en cas que el teu pelut s'infecti amb leishmània, tindrà les defenses a punt per lluitar i disminuir els símptomes de Leishmaniosis.

Quin és el tractament de la leishmaniosi canina?

Generalment, el tractament de la leishmaniosi canina consisteix en l'aplicació de diferents injeccions amb antimoni de meglumina o miltefosina juntament amb allopurinol. L'evolució i pronòstic de la malaltia varia en funció de l'estat de l'animal i la resposta que aconsegueix donar el tractament. És una malaltia que no té cura definitiva, la qual cosa significa que l'animal pot disminuir els símptomes però sempre tindrà el paràsit leishmània sent així un animal portador. Si es diagnostica que el teu animal té leishmània, a l'inici del tractament és molt important realitzar revisions freqüents als 3, 6 i 12 mesos. Passat el primer any de tractament, si l'animal no presenta símptomes, només s'ha de visitar entre una a dues vegades a l'any.

Comentaris

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia.