<h1>Aconsegueix que el teu gat estigui més tranquil quan vingui al <strong>veterinari</strong> seguint aquests consells.</h1>
Per molts gats, entrar el gat al "transportin" i anar a la <strong>clínica veterinària</strong> pot ser una experiència estressant. Estressant pel gat però també per tu. És per això, que potser alguna vegada has posposat les visites al <strong>veterinari</strong> per aquest fet, per l'estrès que us genera. <strong>Però, la visita al veterinari ajuda al teu gat:</strong>
<h5>Ajuda a prevenir malalties.</h5>
<h5>Ajuda a fer un diagnòstic precoç en cas que estigui desenvolupant alguna cosa.</h5>
<h5>Com més aviat es descobreix un problema, més aviat es pot començar a tractar i evitem que empitjori innecessàriament. Si evites les visites al veterinari per por a causar estrès al teu company, pot ser que sense voler l'estiguis perjudicant la seva salut.</h5>
<h2>Afortunadament, hi ha moltes maneres per fer la visita més agradable! Com ho pots aconseguir?</h2>
<ol>
 	<li>
<h3>Acostumar el gat al "transportin"</h3>
Acostuma el teu gat al "transportin" des de ben petit. Idealment, des de cadell, però mai és tard per començar! El transportin ha d’estar posat en<strong> alguna part de la casa</strong> perquè el gat el pugui fer servir per descansar. Hi poses un llitet o manta còmode a dins i hi anirem deixant premis per acostumar-lo a entrar-hi.

<img class="alignnone wp-image-949 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/04/6-pasos-per-acostumar-al-teu-gat-al-transportín-1-e1680600844724.jpg" alt="" width="800" height="1585" /></li>
 	<li>
<h3>Tria el "transportin" adequat.</h3>
El “transportín” ha de ser segur per prevenir que el gat es pugui escapar. Idealment, un "transportín" de plàstic dur que es pugui obrir per davant i per dalt és la millor opció.

No recomanem venir sense “transportín”, tot i que el gat porti un arnès, ja que hi ha la possibilitat que si el gat s’espanta es pugui escapar de l’arnès.

&nbsp;
<h5>De vegades pot ser incòmode portar-los en un "transportín" de plàstic dur. Cop alternativa, pots buscar una maleta RÍGIDA, perquè et sigui més fàcil el seu transport. Però alerta! Assegura't que el teu pelut té suficient espai, té bona ventilació i la maleta li aporta estabilitat quan et mous.</h5>
<img class="alignnone wp-image-938 size-large" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/04/VISITA-SENSE-ESTRÈS-GATS-1-1024x645.jpg" alt="" width="1024" height="645" /> <img class="alignnone wp-image-957 size-large" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/04/VISITA-SENSE-ESTRÈS-GATS-2-e1681394018752-1024x869.jpg" alt="" width="1024" height="869" /></li>
 	<li>
<h3>Posa una manta còmode a dins que tingui la seva olor.</h3>
</li>
 	<li>
<h3> <span style="font-size: 16px;">Posa una tovallola o manta prima per sobre el "transportín".</span></h3>
La majoria dels gats que van amb "transportín" estan més tranquils quan no veuen el que passa a fora. Però sempre hi ha excepcions! Si detectes que el teu gat pot estar més tranquil quan veu el que hi ha al seu voltant, pots provar de no tapar el "transportín".</li>
 	<li>
<h3><span style="font-size: 16px;">Utilitza un spray de feromones 15 minuts abans a les mantes de l'interior del "transportín" abans de marxar cap al <strong>veterinari</strong>.</span></h3>
</li>
 	<li>
<h3><span style="font-size: 16px;">Posa alguna llaminadura, premi o menjar i/o  joguina dins al “transportin”.</span></h3>
</li>
 	<li>
<h3><span style="font-size: 16px;">Quan portís el "transportín", agafar aquest de la base, per evitar un moviment excessiu.</span></h3>
</li>
</ol>

<h1>La gran pregunta: Com aconsegueixes posar el gat dins del "transportín" ?</h1>
<span style="font-size: 16px;">Idealment, el gat entra sol al “transportin” (amb l’ajuda d’una llaminadura o joguina). Si no entra per si sol l'hauràs de posar a dins de manera calmada i delicada, com es mostra en aquest <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Yhz3V4i3wH4&amp;t=5s">vídeo</a> .</span>
<h1>En cas que tinguis més d'un gat, prepara també la tornada a casa.</h1>
És possible que després que un d’ells hagi hagut d’estar hospitalitzat, els altres gats reaccionin de manera estranya al gat que torna. Segurament té una olor i aspecte diferent (després de rasurar una part del cos per exemple).

<strong>Deixa el gat que torna en una zona tranquil·la de la casa, separada d’altres animals i persones</strong>. Ha de tenir disponible aigua, menjar, caixa de sorra i un lloc per descansar. El gat tornarà a fer la seva olor habitual a causa d'estar a la casa i a mesura que es va netejant va perdent l'olor ‘a clínica’. Després d’unes hores o un dia separats, podem deixar que els gats tinguin contacte, sempre supervisant que no hi hagi agressivitat.
<h2>Tot i que has seguit aquests consells, notes que el teu gat s'estressa quan bé al <strong>veterinari</strong>? Tenim encara més opcions!</h2>
Si fent tot això el vostre gat encara es mostra molt estressat, hi ha <strong>medicació que es pot donar per a calmar-lo</strong>. També hi ha animals que poden tenir nàusees, salivera i/o vomitar a causa del moviment o al fet de canviar-los de lloc. Això també es pot prevenir amb <strong>medicació antiemètica</strong>.
<h3>Si creieu que el vostre gat pot beneficiar de medicació truca’ns o passa per la <strong>clínica</strong> abans de la visita i ho parlem!</h3>
&nbsp;

<hr />

<em>Informació: International Cat Care.</em>

<hr />

&nbsp;

[:ca]<h1>Aconsegueix que el teu gat estigui més tranquil quan vingui al <strong>veterinari</strong> seguint aquests consells.</h1>
Per molts gats, entrar el gat al "transportin" i anar a la <strong>clínica veterinària</strong> pot ser una experiència estressant. Estressant pel gat però també per tu. És per això, que potser alguna vegada has posposat les visites al <strong>veterinari</strong> per aquest fet, per l'estrès que us genera. <strong>Però, la visita al veterinari ajuda al teu gat:</strong>
<h5>Ajuda a prevenir malalties.</h5>
<h5>Ajuda a fer un diagnòstic precoç en cas que estigui desenvolupant alguna cosa.</h5>
<h5>Com més aviat es descobreix un problema, més aviat es pot començar a tractar i evitem que empitjori innecessàriament. Si evites les visites al veterinari per por a causar estrès al teu company, pot ser que sense voler l'estiguis perjudicant la seva salut.</h5>
<h2>Afortunadament, hi ha moltes maneres per fer la visita més agradable! Com ho pots aconseguir?</h2>
<ol>
 	<li>
<h3>Acostumar el gat al "transportin"</h3>
Acostuma el teu gat al "transportin" des de ben petit. Idealment, des de cadell, però mai és tard per començar! El transportin ha d’estar posat en<strong> alguna part de la casa</strong> perquè el gat el pugui fer servir per descansar. Hi poses un llitet o manta còmode a dins i hi anirem deixant premis per acostumar-lo a entrar-hi.

<img class="alignnone wp-image-949 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/04/6-pasos-per-acostumar-al-teu-gat-al-transportín-1-e1680600844724.jpg" alt="" width="800" height="1585" /></li>
 	<li>
<h3>Tria el "transportin" adequat.</h3>
El “transportín” ha de ser segur per prevenir que el gat es pugui escapar. Idealment, un "transportín" de plàstic dur que es pugui obrir per davant i per dalt és la millor opció.

No recomanem venir sense “transportín”, tot i que el gat porti un arnès, ja que hi ha la possibilitat que si el gat s’espanta es pugui escapar de l’arnès.

&nbsp;
<h5>De vegades pot ser incòmode portar-los en un "transportín" de plàstic dur. Cop alternativa, pots buscar una maleta RÍGIDA, perquè et sigui més fàcil el seu transport. Però alerta! Assegura't que el teu pelut té suficient espai, té bona ventilació i la maleta li aporta estabilitat quan et mous.</h5>
<img class="alignnone wp-image-938 size-large" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/04/VISITA-SENSE-ESTRÈS-GATS-1-1024x645.jpg" alt="" width="1024" height="645" /> <img class="alignnone wp-image-957 size-large" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/04/VISITA-SENSE-ESTRÈS-GATS-2-e1681394018752-1024x869.jpg" alt="" width="1024" height="869" /></li>
 	<li>
<h3>Posa una manta còmode a dins que tingui la seva olor.</h3>
</li>
 	<li>
<h3> <span style="font-size: 16px;">Posa una tovallola o manta prima per sobre el "transportín".</span></h3>
La majoria dels gats que van amb "transportín" estan més tranquils quan no veuen el que passa a fora. Però sempre hi ha excepcions! Si detectes que el teu gat pot estar més tranquil quan veu el que hi ha al seu voltant, pots provar de no tapar el "transportín".</li>
 	<li>
<h3><span style="font-size: 16px;">Utilitza un spray de feromones 15 minuts abans a les mantes de l'interior del "transportín" abans de marxar cap al <strong>veterinari</strong>.</span></h3>
</li>
 	<li>
<h3><span style="font-size: 16px;">Posa alguna llaminadura, premi o menjar i/o  joguina dins al “transportin”.</span></h3>
</li>
 	<li>
<h3><span style="font-size: 16px;">Quan portís el "transportín", agafar aquest de la base, per evitar un moviment excessiu.</span></h3>
</li>
</ol>

<h1>La gran pregunta: Com aconsegueixes posar el gat dins del "transportín" ?</h1>
<span style="font-size: 16px;">Idealment, el gat entra sol al “transportin” (amb l’ajuda d’una llaminadura o joguina). Si no entra per si sol l'hauràs de posar a dins de manera calmada i delicada, com es mostra en aquest <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Yhz3V4i3wH4&amp;t=5s">vídeo</a> .</span>
<h1>En cas que tinguis més d'un gat, prepara també la tornada a casa.</h1>
És possible que després que un d’ells hagi hagut d’estar hospitalitzat, els altres gats reaccionin de manera estranya al gat que torna. Segurament té una olor i aspecte diferent (després de rasurar una part del cos per exemple).

<strong>Deixa el gat que torna en una zona tranquil·la de la casa, separada d’altres animals i persones</strong>. Ha de tenir disponible aigua, menjar, caixa de sorra i un lloc per descansar. El gat tornarà a fer la seva olor habitual a causa d'estar a la casa i a mesura que es va netejant va perdent l'olor ‘a clínica’. Després d’unes hores o un dia separats, podem deixar que els gats tinguin contacte, sempre supervisant que no hi hagi agressivitat.
<h2>Tot i que has seguit aquests consells, notes que el teu gat s'estressa quan bé al <strong>veterinari</strong>? Tenim encara més opcions!</h2>
Si fent tot això el vostre gat encara es mostra molt estressat, hi ha <strong>medicació que es pot donar per a calmar-lo</strong>. També hi ha animals que poden tenir nàusees, salivera i/o vomitar a causa del moviment o al fet de canviar-los de lloc. Això també es pot prevenir amb <strong>medicació antiemètica</strong>.
<h3>Si creieu que el vostre gat pot beneficiar de medicació truca’ns o passa per la <strong>clínica</strong> abans de la visita i ho parlem!</h3>
&nbsp;

<hr />

<em>Informació: International Cat Care.</em>

<hr />

&nbsp;[:es]<h1>Consigue que tu gato esté más tranquilo cuando venga al <strong>veterinario</strong> siguiendo estos consejos.</h1>
Por muchos gatos, entrar el gato al transportín ir a la clínica veterinaria puede ser una experiencia estresante. Estresando por el gato pero también por tú. Es por eso, que quizás alguna vez has pospuesto las visitas al veterinario por este hecho, por el estrés que os genera. <strong>Pero, la visita al veterinario ayuda a tu gato:</strong>
<h5>Ayuda a prevenir enfermedades.</h5>
<h5>Ayuda a hacer un diagnóstico precoz en caso de que esté desarrollando algo.</h5>
<h5>Cuanto antes se descubre un problema, más bien se puede empezar a tratar y evitamos que empeore innecesariamente. Si evitas las visitas al <strong>veterinario</strong> por miedo a causar estrés a tu compañero felino, puede ser que sin querer le estes perjudicando su salud.</h5>
<h2>Afortunadamente, hay muchas maneras para hacer la visita más agradable! ¿Cómo lo puedes conseguir?</h2>
<h3>1. Acostumbrar el gato al transportín.</h3>
Acostumbra tu gato al transportín desde muy pequeño. Idealmente, desde cachorro, pero, ¡nunca es tarde para empezar! El transportín tiene que estar en alguna parte de la casa porque el gato lo pueda usar para descansar. Ponemos su cama o manta adentro e iremos dejando premios para acostumbrarlo a entrar.

<img class="alignnone wp-image-949 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/04/6-pasos-per-acostumar-al-teu-gat-al-transportín-1-e1680600844724.jpg" alt="" width="800" height="1585" />

&nbsp;
<h3>2. Elige el transportín adecuado.</h3>
El transportín tiene que ser seguro para prevenir que el gato se pueda escapar. Un transportín de plástico duro que se pueda abrir por delante y por arriba es la mejor opción. No recomendamos venir sin transportín, puesto que hay la posibilidad que si el gato se asusta se pueda escapar del arnés.
<h5>A veces puede ser incómodo llevarlos en un transportín de plástico duro. Como alternativa, puedes buscar una maleta RÍGIDA, para facilitar su transporte. Pero, ¡alerta! Asegúrate que tu peludo tiene <strong>suficiente espacio</strong>, tiene <strong>buena ventilación</strong> y la <strong>maleta le aporta estabilidad cuando te mueves</strong>.</h5>
<img class="aligncenter wp-image-957 size-large" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/04/VISITA-SENSE-ESTRÈS-GATS-2-e1681394018752-1024x869.jpg" alt="" width="1024" height="869" />

<img class="alignnone wp-image-938 size-large" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/04/VISITA-SENSE-ESTRÈS-GATS-1-1024x645.jpg" alt="" width="1024" height="645" />
<h3>3. Poner una manta cómoda adentro que tenga su olor.</h3>
<h3>4. Poner una toalla o manta delgada por sobre del transportín.</h3>
La mayoría de los gatos que van en transportín, están más tranquilos cuando no ven lo que pasa afuera. Pero, ¡siempre hay excepciones! Si detectas que tu gato puede estar más tranquilo cuando ve lo que hay a su alrededor, puedes probar de no tapar el transportín.
<h3>5. Utilizar un esprai de feromonas 15 minutos antes a las mantas del interior del transportín antes de ir al <strong>veterinario</strong>.</h3>
<h3>6. Poner alguna golosina, premio o comida y/o  juguete dentro del transportín.</h3>
<h3>7. Cuando llevamos el transportín, coger este de la base, para evitar un movimiento excesivo.</h3>
<h1>La gran pregunta: ¿Cómo consigues poner el gato dentro del transportín?</h1>
Idealmente, el gato entra solo al transportín (con la ayuda de una golosina o juguete). Si no entra por sí solo, lo tendrás que poner adentro de manera calmada y delicada, como se muestra en este <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Yhz3V4i3wH4&amp;t=5s">video</a> .
<h1>En caso de que tengas más de un gato, prepara también la vuelta a casa.</h1>
Es posible que después de que uno de ellos haya tenido que estar hospitalizado, los otros gatos reaccionen de manera extraña al gato que vuelve. Seguramente tiene un olor y aspecto diferente (después de rasurar una parte del cuerpo por ejemplo).

<strong>Deja el gato que vuelve en una zona tranquila de la casa</strong>, separada otros animales y personas. Tiene que tener disponible agua, comida, caja de arena y un lugar para descansar. El gato volverá a hacer su olor habitual a causa de estar en la casa y a medida que se va limpiando va perdiendo el olor ‘a clínica’. Después de unas horas o un día separados, puedes dejar que los gatos tengan contacto, siempre supervisando que no haya agresividad.
<h2>A pesar de que has seguido estos consejos, ¿notas que tu gato se estresa cuando bien al veterinario?</h2>
<h2>¡Tenemos todavía más opciones!</h2>
Si haciendo todo esto vuestro gato todavía se muestra muy estresado, hay <strong>medicación</strong> que se puede dar para <strong>calmarlo</strong>. También hay animales que pueden tener náuseas, espumarajo y/o vomitar a causa del movimiento o al hecho de cambiarlos de lugar. Esto también se puede prevenir con <strong>medicación</strong> <strong>antiemética</strong>.
<h3>Si creéis que vuestro gato puede beneficiar de medicación, nos puedes llamar o pasa por la clínica antes de la visita y lo hablamos.</h3>
&nbsp;

<hr />

<em>Información: International Cat Care.</em>

<hr />

&nbsp;[:]

Com reduir l'estrès del teu gat quan ha de venir a la clínica veterinària

[:ca]Com reduir l'estrès del teu gat quan ha de venir a la clínica veterinària[:es]Como reducir el estrés en tu gato cuando tiene que visitar el veterinario[:]

<h1><strong>Pots donar-li tot el que necessita?</strong></h1>
<span style="font-weight: 400;">Abans de fer el pas i anar a buscar un cadell has de pensar si un gos és la mascota ideal per a tu. </span>
<h3><span style="font-weight: 400;"><strong>1.</strong> </span><span style="font-weight: 400;"><strong>Els gossos són animals socials, necessiten companyia i exercici físic.</strong></span></h3>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Has de tenir prou temps lliure</strong> per anar a passejar-lo, educar-lo i jugar amb ell. En general s’han de treure unes 3 vegades al dia, però has de tenir en compte que els cadells s’han de treure molt més sovint, ja que necessiten sortir a fer pipi cada parell d’hores.</span></h5>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;"><strong>2. T'has de poder permetre posar-li les vacunes, el xip (obligatori), esterilitzar-lo i tenir en compte que hi poden haver imprevistos.</strong> </span></h3>
<h5><span style="font-weight: 400;">Sempre poden aparèixer malalties o accidents, val la pena plantejar-se si vols contractar una<strong> assegurança de salut</strong>.</span></h5>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;"><strong>3.</strong> <strong>Has de pensar a on deixaràs el teu pelut si no ens te'l pots emportar de viatge.</strong></span></h3>
<h5><span style="font-weight: 400;">Tens familiars o amics que se’l puguin quedar o el deixaràs en una residència? </span></h5>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">I tot això durant els següents 13-15 anys!</span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Malauradament, molts gossos són abandonats cada any i has de ser molt conscient del que suposa tenir un gos.</span>

&nbsp;
<h2><span style="font-weight: 400;">Millor un cadell o un gos adult?</span></h2>
<h3>CADELL</h3>
<h5><span style="font-weight: 400;">En general,<strong> els cadells necessiten molt més del teu temps que els adults</strong>. Has de començar de zero amb l’educació bàsica, has d’ensenyar-lo com quedar-se sol i a on fer les seves necessitats... </span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Les primeres setmanes durant les nits ploraran i es despertaran sovint, es faran pipi i caca per tota la casa, quan els hi surtin les dents mossegaran i destrossaran les nostres coses o mobles...</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Adoptar un cadell té l’avantatge de si inverteixes temps en fer una bona socialització i educació bàsica es poden evitar molts problemes de comportament. </span></h5>
<h3>ADULT</h3>
<h5><span style="font-weight: 400;">Quan adoptes un adult, <strong>val la pena anar a conèixer el gos varies vegades, sortir a passejar amb ell, preguntar si hi ha problemes de comportament</strong>.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Hi ha molts gossos adults a les protectores que ens donaran molta menys feina que un cadell i és molt agraït adoptar un animal que ha estat abandonat.</span></h5>
&nbsp;
<h2><span style="font-weight: 400;">Quin tipus de gos?</span><span style="font-weight: 400;"> </span></h2>
<h3>Estil de vida</h3>
<h5><span style="font-weight: 400;">També t'has de plantejar quin tipus de gos és el més indicat pel teu estil de vida. Si ets una persona molt activa, t'anirà millor un gos energètic però, si ets més tranquil/a, millor que triïs un gos més tranquil i no necessiti fer molt d’exercici. </span></h5>
<h3><strong>Habitatge</strong></h3>
<h5><span style="font-weight: 400;">Hem de pensar si casa teva està adaptada per a un gos. Si vius en un pis, un gos tranquil serà millor que un de molt energètic. </span></h5>
<h1><span style="font-weight: 400;">Els gossos són animals socials, necessiten companyia i necessiten exercici físic, per molt gran que sigui el nostre jardí, caldrà portar-lo de passeig perquè es socialitzi amb altres animals i pugui tenir nous estímuls olfactius.</span></h1>
&nbsp;
<h2><span style="font-weight: 400;">A on anirem a buscar el cadell? </span></h2>
<span style="font-weight: 400;">Quan ja saps que vols adoptar un cadell, ens hem de plantejar a on l’anirem a buscar.</span>
<h3>PROTECTORES</h3>
<span style="font-weight: 400;">Les protectores sovint tenen cadells o gossos joves i val la pena informar-se. També serà l’opció més econòmica, ja que amb el preu de l’adopció solen entrar les primeres vacunes, el xip i de vegades l’esterilització.</span>
<h3>CRIADORS</h3>
<span style="font-weight: 400;">Si vols una raça en concret, et recomanem <strong>buscar un bon criador</strong>. Generalment, un bon criador es dedica només a criar una raça o poques races i et poden ensenyar els pares del cadell (com a mínim la mare) i els documents i les proves mèdiques (per malalties genètiques, com la displàsia de cadera o ceguesa).</span>
<h4><span style="font-weight: 400;">No haurien d’entregar gossets de menys de 8 setmanes. </span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Pots buscar criadors  a la pàgina de la <strong>Real Sociedad Canina Española </strong></span><strong><a href="http://www.rsce.es/">www.rsce.es</a>. </strong>

&nbsp;
<h1><span style="font-weight: 400;">Hem d’anar amb compte perquè malauradament hi ha molt de <strong>tràfic de gossets</strong>, que són importats de països que no tenen lleis de protecció d’animals.</span></h1>
<h5><span style="font-weight: 400;">Aquests cadells venen de granges de gossos a on viuen en molt males condicions tancats tota la vida per criar el màxim de cadells. Les mares s’abandonen quan ja no poden criar més i els cadells sovint arriben malalts perquè ni ells ni les seves mares estan vacunats i no han tingut una bona nutrició. A més, sovint han fet criar gossos amb parentesc, cosa que un criador associat a un club de cria amb pedigree no podria fer perquè els cadells poden patir malalties greus.</span></h5>
&nbsp;
<h2><span style="font-weight: 400;">Q</span><span style="font-weight: 400;">uina és l’edat ideal per a adoptar un cadell?</span></h2>
<span style="font-weight: 400;">L’edat ideal per a adoptar un cadell és a les <strong>8 setmanes de vida</strong>, és quan ja no necessita l’alletament per part de la mare i quan comença l’etapa de socialització. És molt important que no es separi massa aviat de la mare, encara que aquesta potser ja no l’alleti, perquè aprengui com comportar-se amb altres gossos i persones (a no mossegar massa fort quan està jugant, a interpretar el llenguatge facial dels gossos...). </span>

&nbsp;
<h2><span style="font-weight: 400;">Quan arriba el teu cadell:</span></h2>
<h3><b>CHEECK-LIST DE COSES QUE NECESSITARÀS TENIR A CASA:</b></h3>
<ol>
 	<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;"><strong>Bol</strong> per pinso i aigua (sempre han de tenir aigua fresca disponible)</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;"><strong>Pinso</strong> especial per a cadells de bona qualitat</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;"><strong>Premis</strong> per a donar quan ensenyem obediència bàsica</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;"><strong>Llit</strong> i <strong>manta</strong></span></li>
 	<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;"><strong>Arnes</strong> i <strong>collar</strong>, corretja per a passejar. Una placa amb el telèfon pel collar.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;"><strong>Joguines</strong> per tirar i per mossegar (kong)</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;"><strong>Bosses</strong> per recollir <strong>femtes</strong></span></li>
 	<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;"><strong>Raspall</strong> pel pèl</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;"><strong>Raspall</strong> i pasta de dents </span></li>
</ol>
<img class="alignnone wp-image-909 size-large" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/01/CADELLS-Infografic-410x1024.png" alt="" width="410" height="1024" />
<h1><span style="font-weight: 400;">Has de crear un espai segur a on el puguis deixar quan no el pots supervisar perquè els cadells ho mosseguen tot (cables elèctrics, figures de decoració, mobles...).</span></h1>
&nbsp;
<h3><b>ELS PRIMERS DIES</b></h3>
<span style="font-weight: 400;">Venir a viure a casa teva serà un canvi gran i estressant per a ell, durant les primeres setmanes has d’intentar que estigui al màxim acompanyat perquè fins llavors sempre haurà estat amb la seva mare i els altres cadells. </span>
<h5><span style="font-weight: 400;">Durant les primeres nits et recomanem que, a la nit, portis el seu llit a la teva habitació, o que et quedis dormint al sofà amb ell. Una vegada estigui acostumat a la seva nova casa ja podrà dormir sol. </span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Després dels primers dies comença a deixar-lo sol, fent sortides graduals. Al principi el deixes sol molt poca estona i cada vegada vas augmentant el temps en que es queda sol. Abans de sortir li dones alguna cosa per entretenir-se i fer una associació positiva amb el fet de quedar-se sol (una joguina Kong plena de menjar o un os de pell per rossegar).</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Quan tornis a casa, <strong>el saludes una vegada estigui tranquil</strong>. </span></h5>
<h1><span style="font-weight: 400;">Els cadells poden sortir de passeig quan portin la segona vacuna, després de les 12 setmanes de vida. Fins llavors has de portar-lo en braços.</span></h1>
&nbsp;
<h3><b>ACOSTUMAR-LO A FER LES NECESSITATS A ON TOCA:</b></h3>
<span style="font-weight: 400;">Des del començament li has d’ensenyar a fer les necessitats a on vols que les faci. Si vius en una casa amb jardí, millor directament l’anem traient a fora. I si vius en un pis pots utilitzar paper de diari perquè encara no podrà tocar el carrer. Després has de fer una petita transició cap a fora.</span>
<h5><span style="font-weight: 400;">Durant les primeres setmanes cada vegada que es desperta, que ha menjat o que ha acabat de jugar, el poses al lloc a on vols que ho faci. </span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Si fa pipi o caca al lloc on toca</strong>: el premies verbalment i li dones un premi que li agradi molt (un petit trosset de pit de pollastre o frankfurt).</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Si arribes i et trobes un accident</strong>: ho reculls i no el castigues! No pot associar el fet de fer pipi o caca amb el fet de renyar-lo, per tant no servirà de res.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Si veiem que està fent pipi o caca a on no toca</strong>: <strong>li dius ‘no’</strong> i l<strong>’aixequem per a posar-lo al lloc a on volem que ho faci</strong>. I quan ho acabi de fer-ho allà, el premies. </span></h5>
&nbsp;
<h3><b>SOCIALITZACIÓ:</b></h3>
<h4><span style="font-weight: 400;">Els primers tres mesos de vida del teu cadell són els que formaran la seva personalitat i la manera com interactua amb l’entorn. Aquesta fase s’anomena l’etapa de socialització i és l’època de la vida més important fer formar el seu caràcter.</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">La <strong>socialització comença a la protectora o al criador i continua quan arriba a casa vostra</strong>. Un bon criador començarà el procés de socialització les primeres setmanes de vida, exposant-lo de manera suau al maneig i a diferents entorns, olors i sorolls.</span>

<span style="font-weight: 400;">En <strong>aquesta etapa és molt important acostumar el vostre cadell de manera positiva a tota mena de persones, animals, sorolls, entorns i olors</strong>. Amb una bona socialització podem prevenir molts problemes de comportament (com por i agressivitat a altres animals o persones o sorolls) i aconseguirem tenir un company ben educat i feliç.</span>

&nbsp;
<h3><strong>COM FER LA INTRODUCCIÓ A NOVES OLORS, SOROLLS, PERSONES, ANIMALS I ENTORNS:</strong></h3>
<h4><span style="font-weight: 400;">Has d’exposar-lo gradualment a coses noves, no vols que s’espanti i tingui una mala experiència!</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">Com al principi encara no portarà totes les vacunes el pots portar als braços a diferents llocs, a la ciutat, al cotxe... Vols que vegi una gran varietat de persones (bebès, nens, persones amb un bastó o cadira de rodes, amb paraigües i amb caputxa posada) i altres animals (els cadells poden tenir contacte amb gossos amb les vacunes al dia).</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Una vegada porti les dues primeres vacunes ja el pots portar de passeig a tot arreu i així pot interactuar més amb altres gossos. És important portar <strong>premis</strong> i fer que l’experiència en tot moment sigui positiva pel cadell.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">També és important que s’acostumi a deixar-se mirar les potes, orelles, ulls, dents, tallar les ungles, raspallar,... Si des de petit regularment i de manera suau l’acostumem a aquest maneig, serà molt més fàcil que ens ho deixi fer quan sigui gran.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">També és molt recomanat fer un <strong>curs d’educació bàsica</strong>, per a aprendre a respondre a les ordres més importants (vina, seu, queda’t aquí,...) que ens facilitaran al dia a dia amb el nostre amic.</span></h5>
<h5></h5>
<h3><b>REVISIONS MÈDIQUES I VACUNES:</b></h3>
<h4><img class="alignnone wp-image-908 size-large" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2023/01/CADELLS-Infografic-1-410x1024.png" alt="" width="410" height="1024" /></h4>
<h4><span style="font-weight: 400;">La teva veterinaria et recomanarà el millor per al teu cadell. En general aquestes són les pautes durant el primer any de vida:</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">Els cadells es <strong>desparasiten internament</strong> mensualment fins als 6 mesos. Sovint neixen amb cucs intestinals i per això ho fem més sovint a aquesta edat.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">De seguida cal començar una bona prevenció de la <strong>Leishmaniosis</strong>, amb pipeta o collar. A partir dels 6 mesos es poden vacunar contra la leishmania.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">La <strong>primera vacuna es posa a les 8 setmanes</strong>, la segona a les 12 setmanes i la tercera a les 16 setmanes de vida. </span></h5>
<h4><span style="font-weight: 400;">Recorda que fins a que no s’hagi posat la segona vacuna no el pots treure de passeig tocant el carrer, ja que encara no està prou protegit. La vacunació el protegeix d’infeccions mortals, com la <strong>parvovirosis</strong> i la <strong>ràbia</strong>. </span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">El <strong>xip es posa als 2-3 mesos</strong> si no en té encara, i quan estigui identificat s’haurà de censar al municipi a on viu.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Si <strong>es vol viatjar fora d’Espanya però dins d’Europa serà necessari fer-li un passaport</strong>. </span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">L’<strong>esterilització es fa a partir dels 6 mesos</strong>, depenent del tipus de raça el teu veterinari o la teva veterinària et recomanarà quin és el moment òptim per la cirurgia.</span></h5>
<h5></h5>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat .</strong>
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>

L'arribada d'un cadell a casa

[:ca]L'arribada d'un cadell a casa[:es]La llegada de un cachorro en casa[:]

Els dies de Nadal són per gaudir amb els amics i la família. I quan diem família, també ens referim als gossos i gats. Però, alerta, perquè és en aquesta època quan apareixen nous perills pel teu pelut!
<h1>Aquí et fem un resum perquè puguis evitar els perills del Nadal i no hagis d’anar a urgències aquestes festes.</h1>
<h2><img class="alignnone wp-image-862 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2022/12/COSES-A-EVITAR-PER-PASSAR-UN-BON-NADAL-AMB-EL-TEU-PELUT-1.png" alt="Resum veterinari perills gos i gat" width="800" height="2000" /></h2>
<h3>PLANTES</h3>
<h4>Flor de Nadal o Ponsètia</h4>
Qualsevol part de la ponsètia és tòxica pels gossos i gats. Al ser ingerida pot causar dolor abdominal amb vòmits i diarrea.
<h4>Grèvol</h4>
Molt tòxic per a gossos i gats! Quan es mengen els fruits vermells o les fulles produeixen diarrea i vòmits aguts, amb somnolència i malestar general. Pot arribar a provocar la mort.
<h4>Vesc</h4>
Els seus fruits blancs són tòxics, provoquen des de vòmits i diarrea fins a símptomes neurològics o cardiovasculars. La ingestió massiva pot arribar a provocar la mort.
<h4>Lliris</h4>
Aquesta flor és molt tòxica pel gat, i en menys mesura pel gos. Pel gat totes les parts del lliri són tòxiques, fins i tot beure l’aigua del gerro de les flors pot ser perillós. El lliri provoca dany renal, la qual pot acabar amb la mort.
<h3>MENJAR / BEGUDES</h3>
<h4>Xocolata</h4>
La xocolata conté teobromina, aquesta pot causar diarrea, vòmits, tremolors i convulsions, hipertensió i inclús la mort. La reacció depèn del tipus de xocolata i la dosis ingerida (els grams de xocolata per pes de la mascota).
Si la vostra mascota ha menjat xocolata podeu trucar a la clínica, juntament amb el pes i els grams consumits podem recomanar si cal venir d’urgència per provocar el vòmit o si la dosis ingerida és insuficient per produir efectes tòxics.
<h4>Cafè i te</h4>
Conté cafeïna, i aquesta pot tenir el mateix efecte tòxic que la teobromina de la xocolata.
<h4>Nous de macadàmia</h4>
Depenent de la dosi ingerida, les nous de macadàmia poden provocar febre, vòmits, letargia, debilitat, tremolors i dificultat per caminar. El mecanisme tòxic és desconegut, però afecta el sistema muscular i neurològic. Alguns gossos desenvolupen pancreatitis a causa de l’alt contingut en greix.
<h4>Alvocat</h4>
L’alvocat conté Persina, aquesta substància és molt tòxica per rosegadors, remugants, cavalls i aus. En gossos i gats pot provocar una intoxicació lleu, amb vòmits, diarrea i pancreatitis.
<h4>Caramels</h4>
Els caramels sovint contenen xilitol, un edulcorant tòxic pels animals que pot causar una hipoglucèmia greu i dany hepàtic.
<h4>Raïms i panses</h4>
Poden provocar vòmits i diarrea i poden arribar a causar una
insuficiència renal que pot causar la mort de l’animal. El mecanisme de la toxicitat és desconegut i la toxicitat no depèn de la quantitat ingerida, hi ha mascotes que en mengen i no els hi passa res, i n’hi ha que amb poca quantitat ingerida desenvolupen un dany renal greu.
<h4>Cebes, all, porro, all tendre</h4>
Els aliments de la família de les cebes i alls, com també el porro, all tendre, calçots són molt tòxics per a les mascotes en totes les seves formes: crus, cuinats, en pols...
En la majoria de casos la ingestió causa gastroenteritis, irritació de la boca, nàusea, vòmits i diarrea. L’efecte més perillós és el dany que provoca a les cèl·lules sanguínies vermelles, provocant anèmia, dany renal i en casos severs la mort.
<h4>Alcohol</h4>
L’alcohol és un tòxic greu per les mascotes. Pot provocar debilitat, vòmits, tremolors i inclús la mort. Si us cau un got de vi o cervesa no deixeu que en llepin del terra.
<h4>Ossos</h4>
Tots sabem que els gossos gaudeixen molt menjant ossos. Tot i això, recomanem NO donar ossos als gossos. Els fragments d’os poden causar danys greus al tracte gastrointestinal fins a arribar a causar la mort de l’animal. Hi ha molt bones alternatives, com ossos de pell, banyes de cérvol o altres llaminadures per rosegar, que els hi agradaran igual al teu gos sense provocar cap perill!
<h4>Excessos</h4>
Recomanem no donar menjar al que no estan acostumats i el menjar que les persones mengem per Nadal sovint té un excés de sal i greixos que pot fer emmalaltir la nostra mascota. Millor que facin la seva dieta habitual o els hi podem donar alguna cosa especial feta especialment per a ells.
<h4>Anticongelant de cotxe</h4>
Un altre tòxic a tenir en compte durant l’hivern és l’anticongelant de cotxe (etilenglicol), de gust és dolç i als gossos i gats els hi agrada. Només llepant una petita quantitat que ha vessat a terra en emplenar el cotxe pot causar dany renal agut i fins i tot la mort.
<h3>DECORACIONS</h3>
<h4>Llums i decoracions de Nadal</h4>
Hem de vigilar amb les llums i les decoracions de Nadal. Quan no hi som és important que els animals no puguin arribar-hi, ja que poden rosegar els cables de les llums o quedar-se embolicats. I en el cas de gossos i gats joves o curiosos és rellevant evitar que es mengin les decoracions, que poden ser tòxiques i/o poden causar greus obstruccions intestinals.
<h2>QUÈ HAS DE FER SI LA TEVA MASCOTA S'HA INTOXICAT</h2>
<h3>Si la teva mascota ha pogut ingerir algun d’aquests tòxics truqueu-nos de seguida ( 972202352 ). Et podem aconsellar sobre si cal venir d’urgència per provocar el vòmit o si la dosis ingerida és insuficient per produir efectes tòxics.</h3>
<h1>Símtomes més habituals d'intoxicació</h1>
Els símptomes més habituals d’intoxicació són la hipersalivació, vòmits i diarrea, no voler menjar, debilitat i letargia. En alguns casos també poden provocar símptomes neurològics, com tremolors o convulsions.

Si han passat massa hores i l’animal ja mostra símptomes és possible que s’hagi d’hospitalitzar per donar el tractament adequat. També es fan analítiques de sang per veure si el tòxic ha danyat els òrgans.
<h3>Com més aviat es tracti el teu pelut, més possibilitats de recuperar-se tindrà!</h3>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat .</strong>
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>
&nbsp;

[:ca]Els dies de Nadal són per gaudir amb els amics i la família. I quan diem família, també ens referim als gossos i gats. Però, alerta, perquè és en aquesta època quan apareixen nous perills pel teu pelut!
<h1>Aquí et fem un resum perquè puguis evitar els perills del Nadal i no hagis d’anar a urgències aquestes festes.</h1>
<h2><img class="alignnone wp-image-862 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2022/12/COSES-A-EVITAR-PER-PASSAR-UN-BON-NADAL-AMB-EL-TEU-PELUT-1.png" alt="Resum veterinari perills gos i gat" width="800" height="2000" /></h2>
<h3>PLANTES</h3>
<h4>Flor de Nadal o Ponsètia</h4>
Qualsevol part de la ponsètia és tòxica pels gossos i gats. Al ser ingerida pot causar dolor abdominal amb vòmits i diarrea.
<h4>Grèvol</h4>
Molt tòxic per a gossos i gats! Quan es mengen els fruits vermells o les fulles produeixen diarrea i vòmits aguts, amb somnolència i malestar general. Pot arribar a provocar la mort.
<h4>Vesc</h4>
Els seus fruits blancs són tòxics, provoquen des de vòmits i diarrea fins a símptomes neurològics o cardiovasculars. La ingestió massiva pot arribar a provocar la mort.
<h4>Lliris</h4>
Aquesta flor és molt tòxica pel gat, i en menys mesura pel gos. Pel gat totes les parts del lliri són tòxiques, fins i tot beure l’aigua del gerro de les flors pot ser perillós. El lliri provoca dany renal, la qual pot acabar amb la mort.
<h3>MENJAR / BEGUDES</h3>
<h4>Xocolata</h4>
La xocolata conté teobromina, aquesta pot causar diarrea, vòmits, tremolors i convulsions, hipertensió i inclús la mort. La reacció depèn del tipus de xocolata i la dosis ingerida (els grams de xocolata per pes de la mascota).
Si la vostra mascota ha menjat xocolata podeu trucar a la clínica, juntament amb el pes i els grams consumits podem recomanar si cal venir d’urgència per provocar el vòmit o si la dosis ingerida és insuficient per produir efectes tòxics.
<h4>Cafè i te</h4>
Conté cafeïna, i aquesta pot tenir el mateix efecte tòxic que la teobromina de la xocolata.
<h4>Nous de macadàmia</h4>
Depenent de la dosi ingerida, les nous de macadàmia poden provocar febre, vòmits, letargia, debilitat, tremolors i dificultat per caminar. El mecanisme tòxic és desconegut, però afecta el sistema muscular i neurològic. Alguns gossos desenvolupen pancreatitis a causa de l’alt contingut en greix.
<h4>Alvocat</h4>
L’alvocat conté Persina, aquesta substància és molt tòxica per rosegadors, remugants, cavalls i aus. En gossos i gats pot provocar una intoxicació lleu, amb vòmits, diarrea i pancreatitis.
<h4>Caramels</h4>
Els caramels sovint contenen xilitol, un edulcorant tòxic pels animals que pot causar una hipoglucèmia greu i dany hepàtic.
<h4>Raïms i panses</h4>
Poden provocar vòmits i diarrea i poden arribar a causar una
insuficiència renal que pot causar la mort de l’animal. El mecanisme de la toxicitat és desconegut i la toxicitat no depèn de la quantitat ingerida, hi ha mascotes que en mengen i no els hi passa res, i n’hi ha que amb poca quantitat ingerida desenvolupen un dany renal greu.
<h4>Cebes, all, porro, all tendre</h4>
Els aliments de la família de les cebes i alls, com també el porro, all tendre, calçots són molt tòxics per a les mascotes en totes les seves formes: crus, cuinats, en pols...
En la majoria de casos la ingestió causa gastroenteritis, irritació de la boca, nàusea, vòmits i diarrea. L’efecte més perillós és el dany que provoca a les cèl·lules sanguínies vermelles, provocant anèmia, dany renal i en casos severs la mort.
<h4>Alcohol</h4>
L’alcohol és un tòxic greu per les mascotes. Pot provocar debilitat, vòmits, tremolors i inclús la mort. Si us cau un got de vi o cervesa no deixeu que en llepin del terra.
<h4>Ossos</h4>
Tots sabem que els gossos gaudeixen molt menjant ossos. Tot i això, recomanem NO donar ossos als gossos. Els fragments d’os poden causar danys greus al tracte gastrointestinal fins a arribar a causar la mort de l’animal. Hi ha molt bones alternatives, com ossos de pell, banyes de cérvol o altres llaminadures per rosegar, que els hi agradaran igual al teu gos sense provocar cap perill!
<h4>Excessos</h4>
Recomanem no donar menjar al que no estan acostumats i el menjar que les persones mengem per Nadal sovint té un excés de sal i greixos que pot fer emmalaltir la nostra mascota. Millor que facin la seva dieta habitual o els hi podem donar alguna cosa especial feta especialment per a ells.
<h4>Anticongelant de cotxe</h4>
Un altre tòxic a tenir en compte durant l’hivern és l’anticongelant de cotxe (etilenglicol), de gust és dolç i als gossos i gats els hi agrada. Només llepant una petita quantitat que ha vessat a terra en emplenar el cotxe pot causar dany renal agut i fins i tot la mort.
<h3>DECORACIONS</h3>
<h4>Llums i decoracions de Nadal</h4>
Hem de vigilar amb les llums i les decoracions de Nadal. Quan no hi som és important que els animals no puguin arribar-hi, ja que poden rosegar els cables de les llums o quedar-se embolicats. I en el cas de gossos i gats joves o curiosos és rellevant evitar que es mengin les decoracions, que poden ser tòxiques i/o poden causar greus obstruccions intestinals.
<h2>QUÈ HAS DE FER SI LA TEVA MASCOTA S'HA INTOXICAT</h2>
<h3>Si la teva mascota ha pogut ingerir algun d’aquests tòxics truqueu-nos de seguida ( 972202352 ). Et podem aconsellar sobre si cal venir d’urgència per provocar el vòmit o si la dosis ingerida és insuficient per produir efectes tòxics.</h3>
<h1>Símtomes més habituals d'intoxicació</h1>
Els símptomes més habituals d’intoxicació són la hipersalivació, vòmits i diarrea, no voler menjar, debilitat i letargia. En alguns casos també poden provocar símptomes neurològics, com tremolors o convulsions.

Si han passat massa hores i l’animal ja mostra símptomes és possible que s’hagi d’hospitalitzar per donar el tractament adequat. També es fan analítiques de sang per veure si el tòxic ha danyat els òrgans.
<h3>Com més aviat es tracti el teu pelut, més possibilitats de recuperar-se tindrà!</h3>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat .</strong>
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>
&nbsp;[:es]<span style="font-weight: 400;">Los días de Navidad son para disfrutar con los amigos y la familia. Y cuando decimos familia, también nos referimos a los perros y gatos. Pero, alerta, es en esta época cuando aparecen nuevos peligros para tu peludo!</span>
<h1><span style="font-weight: 400;">Aquí te hacemos un resumen de los peligros de la Navidad, para poder evitarlos y no tener que ir a urgencias.</span></h1>
&nbsp;

<img class="alignnone wp-image-862 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2022/12/COSES-A-EVITAR-PER-PASSAR-UN-BON-NADAL-AMB-EL-TEU-PELUT-1.png" alt="Resum veterinari perills gos i gat" width="800" height="2000" />

&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">PLANTAS</span></h3>
<h4><span style="font-weight: 400;">Flor de Navidad o Ponsètia</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Cualquier parte de la Ponsetia es tóxica por los perros y gatos. Al ser ingerida puede causar dolor abdominal con vómitos y diarrea.</span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Acebo</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">¡Muy tóxico para perros y gatos! Cuando se comen los frutos rojos o las hojas producen diarrea y vómitos agudos, con somnolencia y malestar general. Puede llegar a provocar la muerte.</span>

<span style="font-weight: 400;">Muérdago</span>

<span style="font-weight: 400;">Sus frutos blancos son tóxicos, provocan desde vómitos y diarrea hasta síntomas neurológicos o cardiovasculares. La ingestión masiva puede llegar a provocar la muerte. </span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Lirios</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Esta flor es muy tóxica por el gato, y en menos medida por el perro. Por el gato todas las partes del lirio son tóxicas, incluso beber el agua del jarrón de las flores puede ser peligroso. El lirio provoca daño renal, la cual puede acabar con la muerte. </span>

&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">COMIDA / BEBIDA</span></h3>
<h4><span style="font-weight: 400;">Chocolate</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">El chocolate contiene teobromina, esta puede causar diarrea, vómitos, temblores y convulsiones, hipertensión e incluso la muerte. La reacción depende del tipo de chocolate y la dosifiques ingerida (los gramos de chocolate por peso de la mascota). </span>

<span style="font-weight: 400;">Si vuestra mascota ha comido chocolate podéis trucar a la clínica, junto con el peso y los gramos consumidos podemos recomendar si hay que venir de urgencia para provocar el vómito o si la dosifiques ingerida es insuficiente para producir efectos tóxicos.</span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Café y té</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Contiene cafeína, y esta puede tener el mismo efecto tóxico que la teobromina del chocolate. </span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Nueces de macadamia</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Dependiendo de la dosis ingerida, las nueces de macadamia pueden provocar fiebre, vómitos, letargo, debilidad, temblores y dificultad para andar. El mecanismo tóxico es desconocido, pero afecta el sistema muscular y neurológico. Algunos perros desarrollan pancreatitis a causa del alto contenido en grasa.</span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Aguacate</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">El aguacate contiene Persina, esta sustancia es muy tóxica por roedores, rumiantes, caballos y aves. En perros y gatos puede provocar una intoxicación leve, con vómitos, diarrea y pancreatitis.</span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Caramelos</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Los caramelos a menudo contienen xilitol, un edulcorante tóxico por los animales que puede causar una hipoglucemia grave y daño hepático.</span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Racimos y pasas</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Pueden provocar vómitos y diarrea y pueden llegar a causar una </span><span style="font-weight: 400;">insuficiencia renal que puede causar la muerte del animal. El mecanismo de la toxicidad es desconocido y la toxicidad no depende de la cantidad ingerida, hay mascotas que comen y no se los pasa nada, y hay que con poca cantidad ingerida desarrollan un daño renal grave. </span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Cebollas, ajo, puerro, ajo tierno</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Los alimentos de la familia de las cebollas y ajos, como también el puerro, ajo tierno, </span><i><span style="font-weight: 400;">calçots</span></i><span style="font-weight: 400;"> son muy tóxicos para las mascotas en todas sus formas: crudos, cocinados, en polvo...</span>

<span style="font-weight: 400;">En la mayoría de casos la ingestión causa gastroenteritis, irritación de la boca, náusea, vómitos y diarrea. El efecto más peligroso es el daño que provoca a las células sanguíneas rojas, provocando anemia, daño renal y en casos severos la muerte. </span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Alcohol</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">El alcohol es un tóxico grave por las mascotas. Puede provocar debilidad, vómitos, temblores e incluso la muerte. Si os cae un vaso de vino o cerveza, no dejáis que laman del suelo. </span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Huesos</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Todos sabemos que los perros disfrutan mucho comiendo huesos. Aun así, recomendamos NO dar huesos a los perros. Los fragmentos de hueso pueden causar daños graves al trato gastrointestinal hasta llegar a causar la muerte del animal. ¡Hay muy buenas alternativas, como huesos de piel, cuernos de ciervo u otras golosinas para mordisquear, que se los gustarán igual a tu perro sin provocar ningún peligro!</span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Excesos</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Recomendamos no dar de comer al que no están acostumbrados y la comida que las personas comemos en Navidad a menudo tiene un exceso de sal y grasas que puede hacer enfermar nuestra mascota. Mejor que hagan su dieta habitual o se los podemos dar algo especial hecho especialmente para ellos.</span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Anticongelante del coche</span></h4>
<span style="font-weight: 400;">Otro tóxico a tener en cuenta durante el invierno es el anticongelante de coche (*etilenglicol), de gusto es dulce y a los perros y gatos se los gusta. Solo lamiendo una pequeña cantidad que ha derramado en tierra al rellenar el coche puede causar daño renal agudo e incluso la muerte. </span>

&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">DECORACIONES</span></h3>
<h4>Luces y decoraciones de Navidad</h4>
<span style="font-weight: 400;">Tenemos que vigilar con las luces y las decoraciones de Navidad. </span><span style="font-weight: 400;">Cuando no estamos es importante que los animales no puedan llegar, puesto que pueden mordisquear los cables de las luces o quedarse envueltos. Y en el caso de perros y gatos jóvenes o curiosos, es relevante evitar que se coman las decoraciones, que pueden ser tóxicas y/o pueden causar graves obstrucciones intestinales.</span>
<h2><span style="font-weight: 400;">QUÉ HACER SI TU MASCOTA SE HA INTOXICADO</span></h2>
<h3><span style="font-weight: 400;">Si tu mascota ha podido ingerir algún de estos tóxicos, llamanos enseguida ( 972202352 ). Podemos aconsejarte sobre si hay que venir de urgencia para provocar el vómito o si la dosis ingerida es insuficiente para producir efectos tóxicos.</span></h3>
<h1>Síntomas más habituales de intoxicación</h1>
<span style="font-weight: 400;">Los síntomas más habituales de intoxicación son la hipersalivación, vómitos y diarrea, no querer comer, debilidad y letargo. En algunos casos también pueden provocar síntomas neurológicos, como temblores o convulsiones.</span>

<span style="font-weight: 400;">Si han pasado demasiadas horas y el animal ya muestra síntomas, es posible que se tenga que hospitalizar para dar el tratamiento adecuado. También se hacen analíticas de sangre para ver si el tóxico ha dañado los órganos.</span>

&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">¡Cuanto antes se trate tu peludo, más posibilitados de recuperarse tendrá!</span></h3>

<hr />

Si tienes cualquier duda, déjanos un comentario o bien nos puedes llamar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat</strong> .
<h3>El <strong>veterinario que te escucha, ayuda y aconseja:</strong> <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>[:]

Consells per celebrar un Nadal segur amb el teu pelut

[:ca]Consells per celebrar un Nadal segur amb el teu pelut[:es]Consejos para celebrar una Navidad segura con tu peludo[:]

<span style="font-weight: 400;">La nit de Sant Joan és una de les més esperades de l'any. És una nit màgica, on les fogueres i els petards mai falten. Però no és tan bonica per tothom... <strong>1 de cada 2 gossos passen molta por a causa dels forts sorolls dels petards</strong>. Per aquest motiu, molta gent ve al <strong>veterinari</strong> per demanar consell de com disminuir el patiment dels seus animals.</span>
<h1><span style="font-weight: 400;">A <strong>Clínica veterinària Multifauna Girona</strong> volem que el teu animal passi aquesta nit el millor possible, per això t'expliquem <strong>7 consells</strong> per aconseguir que el teu pelut no tingui tanta por la revetlla de Sant Joan.</span></h1>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">Però abans, és important que entenguis bé al teu <strong>pelut</strong>.</span></h3>
<h2><span style="font-weight: 400;">Com pots saber que el teu <strong>animal</strong> té por</span></h2>
<img class="wp-image-823 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/Senyals-de-por-en-gossos.png" alt="" width="580" height="691" />
<h4><span style="font-weight: 400;">En els casos més extrems de por i ansietat també pots veure:</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">Hipersalivació</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Destrucció de diferents elements de la casa (ej. Coixins).</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Vocalització</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Eliminació inadequada</span></h5>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">Si veus algun d’aquests comportaments al teu pelut, vol dir que té por. El dia de la revetlla, evita-ho amb els següents consells:</span></h3>
&nbsp;
<h2><span style="font-weight: 400;">7 Consells per garantir el màxim benestar a la teva mascota la nit de Sant Joan</span></h2>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">#1 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;"><strong>No deixis la teva mascota a l'exterior</strong> (al jardí, a la terrassa, al pati...). Els sorolls forts i l'estat d'ansietat que es troba al teu gos podria provocar que saltes les tanques i s'escapés.</span>

<img class="aligncenter wp-image-837 size-medium" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/1-e1592583724450-300x196.png" alt="" width="300" height="196" />
<h3><span style="font-weight: 400;">#2 consell</span><span style="font-weight: 400;"> <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Busca <strong>l'habitació</strong> de la casa que estigui més ben <strong>aïllada dels sorolls</strong>. Si l'habitació té finestres, tanca-les i abaixa les persianes. D'aquesta manera aïllaràs encara més l'habitació.</span>
<h3><span style="font-weight: 400;">#3 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Dins de l'habitació habilita una "<strong>zona segura</strong>" perquè si el teu animal pugui amagar-s'hi si ho necessita.</span>

&nbsp;
<h4><span style="font-weight: 400;"><img class="size-medium wp-image-838 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/2-e1592583773193-300x199.png" alt="" width="300" height="199" /></span></h4>
<h4><span style="font-weight: 400;">Què és la "zona segura"?</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">La zona segura és un <strong>lloc físic on el teu pelut hi està a gust, segur i que pot relaxar-se</strong> en cas d'episodis que li provoquin ansietat, por o fòbia.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Ha de ser <strong>accessible sempre</strong> que ho necessiti.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Si el teu animal té por als sorolls forts com les tempestes, petards, focs artificials... si crees una zona segura a casa teva, l'ajudarà a sentir-se més segur.</span></h5>
&nbsp;

<span style="font-weight: 400;">Si el teu <strong>animal</strong> ja s'ha <strong>amagat en algun lloc d'aquella habitació altres vegades quan ha tingut por</strong> (pot ser sota del llit, a dins l'armari...) <strong>no cal que habilitis una altra zona segura</strong>.</span>

<img class="size-medium wp-image-840 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/4-e1592583846115-300x198.png" alt="" width="300" height="198" />
<h4><span style="font-weight: 400;">En cas que el teu pelut no hagi seleccionat una zona segura prèviament, pots fer-la tu mateix/a. </span><span style="font-weight: 400;">La zona segura ha de tenir:</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">Algun element que permeti a l'animal amagar-s'hi a dintre. Per exemple una capsa de cartó.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">La seva menjadora</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">El seu abeurador</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">El seu llitet</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Algunes joguines i llaminadures que li agradin.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Pots afegir-hi feromones. L'ajudaran a relaxar-se.</span></h5>
<img class="wp-image-833 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/Zona-segura-1.png" alt="" width="600" height="200" />
<h4><span style="font-weight: 400;">És important que el teu pelut entengui que la zona que li has habilitat, és completament segur per a ell:</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">Abans que comencin els sorolls forts, és important que el teu animal <strong>positivitzi la zona segura</strong>. Que entengui que és un bon lloc per estar-hi.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Acostuma el teu pelut a la zona segura</strong>. Cada cop que s'hi apropi, entri o s'assegui a la zona segura, premia'l o felicita'l. Repeteix-ho diversos cops al dia. Al final el teu pelut entendrà que en cas que tingui por, allà és una zona on podrà estar més tranquil i protegit.</span></h5>
<h5></h5>
<h3><span style="font-weight: 400;">#4 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;"><strong>Evita sortir a passejar amb el teu gos durant les hores de festa</strong>.</span>
<h3><span style="font-weight: 400;">#5 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<strong>Surt a passejar al matí del dia de la revetlla</strong>, quan encara no es tirin petards. Intenta cansar-lo. D'aquesta manera, al vespre estarà més cansat i relaxat.
<h3><span style="font-weight: 400;">#6 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;"><strong>No castiguis al teu animal si orina o defeca a dins de casa o té un comportament no adequat</strong>. Fes una excepció. Has de comprendre que tots aquests comportaments són a causa de l'estrès que pateix el teu pelut pels forts sorolls de la nit de Sant Joan.</span>
<h3><span style="font-weight: 400;">#7 consells <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Si ja saps que el teu animal s'ho passa extremadament malament durant la nit de Sant Joan, pots complementar tots els consells anteriors amb <strong>productes indicats per disminuir la por del teu animal</strong>. Consulta el teu <strong>veterinari</strong> de confiança per trobar la millor combinació possible i aconseguir que la teva <strong>mascota</strong> estigui més tranquil·la durant la revetlla.</span>

&nbsp;
<h3>p.d. I si t'agraden i estimes els animals, evita tirar petards ❤️</h3>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat .</strong>

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>

[:ca]<span style="font-weight: 400;">La nit de Sant Joan és una de les més esperades de l'any. És una nit màgica, on les fogueres i els petards mai falten. Però no és tan bonica per tothom... <strong>1 de cada 2 gossos passen molta por a causa dels forts sorolls dels petards</strong>. Per aquest motiu, molta gent ve al <strong>veterinari</strong> per demanar consell de com disminuir el patiment dels seus animals.</span>
<h1><span style="font-weight: 400;">A <strong>Clínica veterinària Multifauna Girona</strong> volem que el teu animal passi aquesta nit el millor possible, per això t'expliquem <strong>7 consells</strong> per aconseguir que el teu pelut no tingui tanta por la revetlla de Sant Joan.</span></h1>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">Però abans, és important que entenguis bé al teu <strong>pelut</strong>.</span></h3>
<h2><span style="font-weight: 400;">Com pots saber que el teu <strong>animal</strong> té por</span></h2>
<img class="wp-image-823 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/Senyals-de-por-en-gossos.png" alt="" width="580" height="691" />
<h4><span style="font-weight: 400;">En els casos més extrems de por i ansietat també pots veure:</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">Hipersalivació</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Destrucció de diferents elements de la casa (ej. Coixins).</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Vocalització</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Eliminació inadequada</span></h5>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">Si veus algun d’aquests comportaments al teu pelut, vol dir que té por. El dia de la revetlla, evita-ho amb els següents consells:</span></h3>
&nbsp;
<h2><span style="font-weight: 400;">7 Consells per garantir el màxim benestar a la teva mascota la nit de Sant Joan</span></h2>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">#1 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;"><strong>No deixis la teva mascota a l'exterior</strong> (al jardí, a la terrassa, al pati...). Els sorolls forts i l'estat d'ansietat que es troba al teu gos podria provocar que saltes les tanques i s'escapés.</span>

<img class="aligncenter wp-image-837 size-medium" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/1-e1592583724450-300x196.png" alt="" width="300" height="196" />
<h3><span style="font-weight: 400;">#2 consell</span><span style="font-weight: 400;"> <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Busca <strong>l'habitació</strong> de la casa que estigui més ben <strong>aïllada dels sorolls</strong>. Si l'habitació té finestres, tanca-les i abaixa les persianes. D'aquesta manera aïllaràs encara més l'habitació.</span>
<h3><span style="font-weight: 400;">#3 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Dins de l'habitació habilita una "<strong>zona segura</strong>" perquè si el teu animal pugui amagar-s'hi si ho necessita.</span>

&nbsp;
<h4><span style="font-weight: 400;"><img class="size-medium wp-image-838 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/2-e1592583773193-300x199.png" alt="" width="300" height="199" /></span></h4>
<h4><span style="font-weight: 400;">Què és la "zona segura"?</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">La zona segura és un <strong>lloc físic on el teu pelut hi està a gust, segur i que pot relaxar-se</strong> en cas d'episodis que li provoquin ansietat, por o fòbia.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Ha de ser <strong>accessible sempre</strong> que ho necessiti.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Si el teu animal té por als sorolls forts com les tempestes, petards, focs artificials... si crees una zona segura a casa teva, l'ajudarà a sentir-se més segur.</span></h5>
&nbsp;

<span style="font-weight: 400;">Si el teu <strong>animal</strong> ja s'ha <strong>amagat en algun lloc d'aquella habitació altres vegades quan ha tingut por</strong> (pot ser sota del llit, a dins l'armari...) <strong>no cal que habilitis una altra zona segura</strong>.</span>

<img class="size-medium wp-image-840 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/4-e1592583846115-300x198.png" alt="" width="300" height="198" />
<h4><span style="font-weight: 400;">En cas que el teu pelut no hagi seleccionat una zona segura prèviament, pots fer-la tu mateix/a. </span><span style="font-weight: 400;">La zona segura ha de tenir:</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">Algun element que permeti a l'animal amagar-s'hi a dintre. Per exemple una capsa de cartó.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">La seva menjadora</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">El seu abeurador</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">El seu llitet</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Algunes joguines i llaminadures que li agradin.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;">Pots afegir-hi feromones. L'ajudaran a relaxar-se.</span></h5>
<img class="wp-image-833 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/Zona-segura-1.png" alt="" width="600" height="200" />
<h4><span style="font-weight: 400;">És important que el teu pelut entengui que la zona que li has habilitat, és completament segur per a ell:</span></h4>
<h5><span style="font-weight: 400;">Abans que comencin els sorolls forts, és important que el teu animal <strong>positivitzi la zona segura</strong>. Que entengui que és un bon lloc per estar-hi.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Acostuma el teu pelut a la zona segura</strong>. Cada cop que s'hi apropi, entri o s'assegui a la zona segura, premia'l o felicita'l. Repeteix-ho diversos cops al dia. Al final el teu pelut entendrà que en cas que tingui por, allà és una zona on podrà estar més tranquil i protegit.</span></h5>
<h5></h5>
<h3><span style="font-weight: 400;">#4 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;"><strong>Evita sortir a passejar amb el teu gos durant les hores de festa</strong>.</span>
<h3><span style="font-weight: 400;">#5 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<strong>Surt a passejar al matí del dia de la revetlla</strong>, quan encara no es tirin petards. Intenta cansar-lo. D'aquesta manera, al vespre estarà més cansat i relaxat.
<h3><span style="font-weight: 400;">#6 consell <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;"><strong>No castiguis al teu animal si orina o defeca a dins de casa o té un comportament no adequat</strong>. Fes una excepció. Has de comprendre que tots aquests comportaments són a causa de l'estrès que pateix el teu pelut pels forts sorolls de la nit de Sant Joan.</span>
<h3><span style="font-weight: 400;">#7 consells <strong>veterinari</strong></span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Si ja saps que el teu animal s'ho passa extremadament malament durant la nit de Sant Joan, pots complementar tots els consells anteriors amb <strong>productes indicats per disminuir la por del teu animal</strong>. Consulta el teu <strong>veterinari</strong> de confiança per trobar la millor combinació possible i aconseguir que la teva <strong>mascota</strong> estigui més tranquil·la durant la revetlla.</span>

&nbsp;
<h3>p.d. I si t'agraden i estimes els animals, evita tirar petards ❤️</h3>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat .</strong>

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>[:]

7 Consells veterinaris per evitar que la teva mascota passi por durant la nit de Sant Joan

[:ca]7 Consells veterinaris per evitar que la teva mascota passi por durant la nit de Sant Joan[:]

<h3>QUÈ SÓN?</h3>
<img class="size-medium wp-image-784 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/flebotomo2-300x264.png" alt="flebotomo transmisor de la leishmaniosis canina. Veterinari Girona" width="300" height="264" />
<ul>
 	<li>Insectes semblants als mosquits. El seu cos és de color groc, de 2-3mm de longitud i recoberts de pèl.</li>
 	<li>Les femelles flebòtom s'alimenten de sang de gossos i d'altres mamífers com els ocells, gats i fins i tot persones.</li>
 	<li>Els pots trobar volant al capvespre i a la matinada.</li>
 	<li>Els hi agraden els ambients càlids. Per això els trobem de maig fins a l'octubre.</li>
</ul>
<h5>La activitat més gran és al <strong>juny/juliol</strong> i al <strong>setembre/octubre</strong>. És durant aquests mesos que el risc de transmissió de la leishmaniosi augmenta.</h5>
<h5>Alerta però, amb el canvi climàtic es preveu que el risc la vida de l'insecte transmissor d'aquest paràsit, el flebòtom, s'ha prolongat, per la qual cosa el risc d'infecció és un fet real durant tot l'any.</h5>
<h3>ON VIUEN ELS <strong>FLEBÒTOMS</strong>?</h3>
<h5>Els mosquits comuns solen criar i acumular-se en zones d'aigua estancada. Però els flebòtoms crien en <strong>llocs humits i foscos</strong> on hi ha<strong> restes de matèria orgànica</strong>.</h5>
<h5>Prefereixen estar a fora, a <strong>l'exterior</strong> però de vegades poden entrar dins dels edificis.</h5>
<h5>Les femelles són les úniques que s'alimenten de la sang dels seus hostes per poder fer i pondre els ous. Una vegada la femella ha picat i xuclat la sang, surten cap a l'exterior per fer la digestió de la sang i pondre els ous.</h5>
<h3>COM INFECTEN AL TEU <strong>GOS</strong></h3>
Els flebòtoms adults, gràcies al vent, poden volar alguns quilòmetres de distància, fins a trobar les condicions ambientals més adequades i on hi ha gossos dels quals alimentar-se. La llum els atrau, per això els podem torbar al voltant de les cases.

&nbsp;
<h3>QUÈ PODEN PROVOCAR Al TEU <strong>GOS</strong></h3>
El problema no és que el flebòtom piqui i lesioni la pell. El gran problema és que pot <strong>transmetre el praràsit leishmània</strong> al teu gos, transmetent d'aquesta manera la <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/leishmania-leishmaniosis-la-malaltia-del-mosquit-en-gossos" target="_blank" rel="noopener noreferrer"><strong>leishmaniosi</strong></a>. Quan el flebòtom ingereix sang d'un gos infectat, en aquesta sang hi ha la leishmània. Quan aquest flebòtom amb leishmània pica a un altre animal sa, li transmet la leishmània. La leishmània s'instal·la a les cèl·lules i causa danys als teixits afectats. En aquest moment, és quan diem que el gos té leishmaniosi.
<h4 style="text-align: center;"><strong>Leishmaniosi</strong>: malaltia provocada pel paràsit leishmània.</h4>
<h4 style="text-align: center;"><strong>Leishmània</strong>: paràsit que provoca la leishmaniosi.</h4>
<img class="alignnone wp-image-772 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/transmisión-leishmaniosi.png" alt="La leishmaniosi se transmite por la picada del flebotomo" width="1080" height="1080" />

El paràsit leishmània ataca a molts teixits diferents, per això els símptomes de la leishmaniasi són molt variables. En la majoria de casos produeix alteracions a la pell. Altres alteracions són oculars, artritis, disminució de pes, als ronyons o fetge.

<img class="alignnone wp-image-771 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/alteraciones-leishmaniosis.png" alt="La leishmania provoca alteraciones oculares, lesiones en la piel, riñón y articulaciones" width="1080" height="1080" />
<h2>Una vegada que un gos s'infecta amb leishmaniosi, serà portador de la malaltia per tota la vida.</h2>
<h5>La <strong>leishmaniosi és una malaltia endèmica al nostre país</strong>, la qual cosa significa que és molt freqüent. Amb el canvi climàtic, la vida de l'insecte transmissor d'aquest paràsit, el flebòtom, s'ha prolongat, per la qual cosa el risc d'infecció és un fet real durant tot l'any.</h5>
<h3>COM POTS PROTEGIR EL TEU ANIMAL DELS FLEBÒTOMS?</h3>
El clima del nostre país fa molt difícil evitar les zones on viu el mosquit. A més a més, a causa del canvi climàtic el flebòtom s'està expandint per tot el país. Per aquesta raó, la utilització de <strong>productes repel·lents</strong> és una de les maneres més efectives per evitar que els flebòtoms piquin el teu gos. Pots utilitzar pipetes o collars de marques reconegudes. Alerta amb productes de baixa qualitat i de preus reduïts, ja que no donen una bona protecció contra el flebòtom. No te la juguis, compra bons productes al teu veterinari de confiança.
<h3>SOBRE LA LEISHMANIOSI</h3>
Descobreix més coses sobre la leishmaniosi <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/leishmania-leishmaniosis-la-malaltia-del-mosquit-en-gossos" target="_blank" rel="noopener noreferrer">aquí</a>.

&nbsp;

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat .</strong>

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>

[:ca]<h3>QUÈ SÓN?</h3>
<img class="size-medium wp-image-784 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/flebotomo2-300x264.png" alt="flebotomo transmisor de la leishmaniosis canina. Veterinari Girona" width="300" height="264" />
<ul>
 	<li>Insectes semblants als mosquits. El seu cos és de color groc, de 2-3mm de longitud i recoberts de pèl.</li>
 	<li>Les femelles flebòtom s'alimenten de sang de gossos i d'altres mamífers com els ocells, gats i fins i tot persones.</li>
 	<li>Els pots trobar volant al capvespre i a la matinada.</li>
 	<li>Els hi agraden els ambients càlids. Per això els trobem de maig fins a l'octubre.</li>
</ul>
<h5>La activitat més gran és al <strong>juny/juliol</strong> i al <strong>setembre/octubre</strong>. És durant aquests mesos que el risc de transmissió de la leishmaniosi augmenta.</h5>
<h5>Alerta però, amb el canvi climàtic es preveu que el risc la vida de l'insecte transmissor d'aquest paràsit, el flebòtom, s'ha prolongat, per la qual cosa el risc d'infecció és un fet real durant tot l'any.</h5>
<h3>ON VIUEN ELS <strong>FLEBÒTOMS</strong>?</h3>
<h5>Els mosquits comuns solen criar i acumular-se en zones d'aigua estancada. Però els flebòtoms crien en <strong>llocs humits i foscos</strong> on hi ha<strong> restes de matèria orgànica</strong>.</h5>
<h5>Prefereixen estar a fora, a <strong>l'exterior</strong> però de vegades poden entrar dins dels edificis.</h5>
<h5>Les femelles són les úniques que s'alimenten de la sang dels seus hostes per poder fer i pondre els ous. Una vegada la femella ha picat i xuclat la sang, surten cap a l'exterior per fer la digestió de la sang i pondre els ous.</h5>
<h3>COM INFECTEN AL TEU <strong>GOS</strong></h3>
Els flebòtoms adults, gràcies al vent, poden volar alguns quilòmetres de distància, fins a trobar les condicions ambientals més adequades i on hi ha gossos dels quals alimentar-se. La llum els atrau, per això els podem torbar al voltant de les cases.

&nbsp;
<h3>QUÈ PODEN PROVOCAR Al TEU <strong>GOS</strong></h3>
El problema no és que el flebòtom piqui i lesioni la pell. El gran problema és que pot <strong>transmetre el praràsit leishmània</strong> al teu gos, transmetent d'aquesta manera la <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/leishmania-leishmaniosis-la-malaltia-del-mosquit-en-gossos" target="_blank" rel="noopener noreferrer"><strong>leishmaniosi</strong></a>. Quan el flebòtom ingereix sang d'un gos infectat, en aquesta sang hi ha la leishmània. Quan aquest flebòtom amb leishmània pica a un altre animal sa, li transmet la leishmània. La leishmània s'instal·la a les cèl·lules i causa danys als teixits afectats. En aquest moment, és quan diem que el gos té leishmaniosi.
<h4 style="text-align: center;"><strong>Leishmaniosi</strong>: malaltia provocada pel paràsit leishmània.</h4>
<h4 style="text-align: center;"><strong>Leishmània</strong>: paràsit que provoca la leishmaniosi.</h4>
<img class="alignnone wp-image-772 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/transmisión-leishmaniosi.png" alt="La leishmaniosi se transmite por la picada del flebotomo" width="1080" height="1080" />

El paràsit leishmània ataca a molts teixits diferents, per això els símptomes de la leishmaniasi són molt variables. En la majoria de casos produeix alteracions a la pell. Altres alteracions són oculars, artritis, disminució de pes, als ronyons o fetge.

<img class="alignnone wp-image-771 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/alteraciones-leishmaniosis.png" alt="La leishmania provoca alteraciones oculares, lesiones en la piel, riñón y articulaciones" width="1080" height="1080" />
<h2>Una vegada que un gos s'infecta amb leishmaniosi, serà portador de la malaltia per tota la vida.</h2>
<h5>La <strong>leishmaniosi és una malaltia endèmica al nostre país</strong>, la qual cosa significa que és molt freqüent. Amb el canvi climàtic, la vida de l'insecte transmissor d'aquest paràsit, el flebòtom, s'ha prolongat, per la qual cosa el risc d'infecció és un fet real durant tot l'any.</h5>
<h3>COM POTS PROTEGIR EL TEU ANIMAL DELS FLEBÒTOMS?</h3>
El clima del nostre país fa molt difícil evitar les zones on viu el mosquit. A més a més, a causa del canvi climàtic el flebòtom s'està expandint per tot el país. Per aquesta raó, la utilització de <strong>productes repel·lents</strong> és una de les maneres més efectives per evitar que els flebòtoms piquin el teu gos. Pots utilitzar pipetes o collars de marques reconegudes. Alerta amb productes de baixa qualitat i de preus reduïts, ja que no donen una bona protecció contra el flebòtom. No te la juguis, compra bons productes al teu veterinari de confiança.
<h3>SOBRE LA LEISHMANIOSI</h3>
Descobreix més coses sobre la leishmaniosi <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/leishmania-leishmaniosis-la-malaltia-del-mosquit-en-gossos" target="_blank" rel="noopener noreferrer">aquí</a>.

&nbsp;

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat .</strong>

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>[:es]<h3>¿QUÉ SON?</h3>
<img class="size-medium wp-image-784 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/flebotomo2-300x264.png" alt="flebotomo transmisor de la leishmaniosis canina. Veterinari Girona" width="300" height="264" />
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Son insectos que se parecen a los mosquitos. Su cuerpo es amarillo, mide entre 2 y 3mm de longitud y está recubierto por pelo.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Las hembras son quienes se alimentan con sangre de perros o otros mam</span><span style="font-weight: 400;">íferos como aves, gatos e incluso personas.</span></li>
</ul>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Los podemos encontrar más fácilmente el atardecer y el amanece en los meses </span><span style="font-weight: 400;">cálidos (de mayo hasta octubre).</span></li>
</ul>
<h4 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Los meses que los flebotomos son más activos son <strong>junio/julio</strong> y <strong>septiembre/octubre. </strong>Es en estos meses cuando aumenta el riesgo de transmisión de la leishmaniosis.</span></h4>
<h3>¿DONDE LOS PUEDES ENCONTRAR?</h3>
<h5>Los mosquitos comunes crían y se acumulan en zonas de agua estancada. Sin embargo, los flebotomos los solemos encontrar en <strong>lugares oscuros, húmedos y con restos de materia orgánica</strong>.</h5>
<h5>Normalmente están en el <strong>exterior</strong>. No obstante, a veces se meten dentro de los edificios, pudiendo así picar a las personas.</h5>
<h5>Las hembras son las únicas que se alimentan de sangre de sus hospedados para poder desarrollar y poner los huevos. Después de que piquen, viajan al exterior donde digieren la sangre para poner los huevos.</h5>
<h3>QUÉ PUEDEN PROVOCAR A TU PERRO</h3>
La picadura por sí misma no es un problema para tu perro. <strong>El daño más importante es la transmisión de la <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/leishmania-leishmaniosis-la-malaltia-del-mosquit-en-gossos" target="_blank" rel="noopener noreferrer">leishmaniosis</a></strong>. Esta enfermedad llega a tu perro mediante la picadura del flebotomo que transporta de un animal a otro en su aparato bucal el <strong>parásito leishmania</strong>. Cuando el flebotomo ingiere sangre de un perro infectado se “carga” de parásitos leishmania y los transmite a un nuevo hospedador cuando le pica. <strong>Cuando los parásitos leishmania entran en el torrente sanguíneo de un perro, se instala en las células de diferentes tejidos, causando una gran variedad de lesiones</strong>.
<h4 style="text-align: center;"><strong>Leishmaniosis</strong>: enfermedad provocada por el parasito leishmania.</h4>
<h4 style="text-align: center;"><strong>Leishmania</strong>: parasito que provoca la enfermedad leishmaniosis.</h4>
<img class="wp-image-555 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/transmissió_leishmaniosis_veterinari_girona.jpg" alt="Veterinari girona expliquem la transmissió de leishmaniosis canina" width="597" height="257" />

Hay una gran variedad de síntomas ya que este parásito llega a muchos lugares del cuerpo del hospedador. Puede producir <strong>lesiones en la piel, los ojos, los riñones, las articulaciones</strong>...

<img class="alignnone wp-image-771 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/alteraciones-leishmaniosis.png" alt="La leishmania provoca alteraciones oculares, lesiones en la piel, riñón y articulaciones" width="1080" height="1080" />
<h5><strong>La leishmaniosis es una enfermedad crónica</strong>. Es decir, cuando un <strong>perro</strong> se infecta con leishmaniosis, será portador para siempre.</h5>
<h5><strong>La leishmaniosis es una enfermedad endémica en nuestro país. </strong>Es muy frecuente. Además, con el cambio climático, la vida del insecto transmisor de este parásito (el flebotomo) se ha prolongado, por lo que el riesgo de infección es un hecho real durante todo el año.</h5>
&nbsp;
<h3>COMO PUEDES PREVENIR LOS FLEBOTOMOS</h3>
<span style="font-weight: 400;">El cálido clima de nuestro país hace muy difícil evitar las zonas donde hay los flebotomos, ya que el cambio climático está expandiendo el riesgo en todo el país. Por eso es muy importante que uses repelentes para prevenir que los flebotomos piquen a tu perro. Puedes utilizar r<strong>epelentes como collares o pipetas de marcas reconocidas</strong>. Existen productos en el mercado de baja calidad con una protección baja. No te la juegues, y compra buenos productos en tu <strong>veterinario de confianza</strong>.</span>

&nbsp;
<h3>SOBRE LA LEISHMANIOSIS</h3>
Descubre más cosas sobre la <strong>leishmaniosis canina</strong> <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/leishmania-leishmaniosis-la-malaltia-del-mosquit-en-gossos" target="_blank" rel="noopener noreferrer">aquí.</a>

&nbsp;

<hr />

Si tienes cualquier duda, deja un comentario o bien nos puedes llamar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat </strong>.

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinario</strong> que te escucha, te ayuda y te aconseja: <strong>Clínica veterinaria Multifauna Girona.</strong></h3>[:]

Què és el flebòtom?

[:ca]Què és el flebòtom?[:es]¿Qué es el flebotomo?[:]

Moltes persones pateixen <strong>hipertensió arterial. Una malaltia que s'ha de controlar, ja que si no pot comportar greus problemes de salut.</strong> Però i els gats? Poden també patir hipertensió com nosaltres?, i la resposta és Sí. <strong>Els gats <span class="hiddenGrammarError">sènior</span> (a partir dels <span class="hiddenGreenError">7</span> anys) estan en una etapa de risc, en la que poden patir hipertensió arterial.</strong> Aquesta malaltia, com també en els humans, a mesura que passen els anys, augmenta el risc que la pressió arterial s'elevi massa.
<h3>Què és la hipertensió arterial en el gat?</h3>
La pressió arterial normal dels gats no ha de superar els 140/95 <span class="hiddenSpellError">mmHg</span>. Són doncs uns valors molt més baixos que la pressió arterial normal dels humans que està en 12/7. Quan aquesta pressió arterial s<strong>upera els 140/95 <span class="hiddenSpellError">mmHg</span> diem que el gat té hipertensió arterial</strong>, que pot ser més o menys greu segons el grau d'hipertensió que tingui.
<h3>Quins són els problemes que pot donar la hipertensió en el gat?</h3>
Els problemes seran més greus si la hipertensió és molt alta i si fa més temps que l'animal el presenta. La hipertensió en el gat pot provocar lesions i problemes a...
<ul>
 	<li>Ronyons</li>
 	<li>Sistema nerviós</li>
 	<li>Cor</li>
 	<li>Afectació de la vista amb la possibilitat que provoqui una ceguera sobtada</li>
</ul>
<img class="wp-image-753 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/veterinari-girona.-Conseqüències-de-la-hipertensió-felina-e1590063107481.png" alt="Conseqüències de la hipertensió felina" width="470" height="327" />
<h4>Els problemes seran més greus com més alta sigui la pressió arterial i com més temps faci que el teu gat té hipertensió.</h4>
<h4>El problema més gran és que la hipertensió no sol donar símptomes evidents de seguida.</h4>
<h5>El teu gat pot tenir hipertensió i fer vida normal, fins que al cap d'un temps veus que alguna cosa està passant. Per això, a la hipertensió felina és l'anomenat "assassí silenciós" perquè va actuant sense que ningú se n'adoni alhora que va danyant diferents òrgans del teu gatet. Pot arribar posar fi a la vida de la teva mascota, o si més no, escurçar-li els anys de vida.</h5>
&nbsp;
<h3>Com pots assegurar-te que el teu gat compleixi molts més anys</h3>
La solució és tan simple com portar el teu <strong>gat</strong> al <strong>veterinari</strong>. Una<strong> revisió veterinària periòdica</strong> és necessària al llarg de la vida del teu animal, però sobretot quan entren en l'etapa sènior (a partir dels <span class="hiddenGreenError">7</span> anys), ja que és durant aquesta època que el teu gat pot començar a tenir problemes patològics. El <strong>veterinari</strong> pot detectar aquests problemes precoçment, de manera que es pot començar actuar abans que el teu animal emmalalteixi.
<h3>I que es revisa en aquestes revisions veterinàries periòdiques?</h3>
Es mesura la pressió arterial del teu gat amb un aparell similar al d'humana. Se li col·loca al <span class="hiddenSpellError">manguet</span> (normalment a la cua) i es fa la valoració de la pressió arterial. És un mètode totalment indolor durant el qual el teu animal només sentirà una lleugera pressió a la zona on se l'hi hagi col·locat el <span class="hiddenSpellError">manguet</span>.

<img class="size-medium wp-image-750 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/medida_presión_arterial_gato-e1590061778316-300x274.jpg" alt="Veterinari Girona. Mesura de la pressió arterial en el gat" width="300" height="274" />
<h5><strong>1 de cada 6 gats de més de <span class="hiddenGreenError">7</span> anys pateix hipertensió arterial.</strong> Pot provocar greus problemes a òrgans vitals com són els ronyons i el cor. Per això és important que t'asseguris que el teu gat està en perfectes condicions. Si el teu gat té <span class="hiddenGreenError">7</span> anys o més i encara no s'ha valorat mai la seva pressió arterial, és el moment de fer-ho. És fàcil, només amb una <strong>revisió veterinària completa amb la mesura de la pressió arterial</strong> podràs saber si el teu gat té hipertensió o no i si és necessari començar tractament.</h5>
&nbsp;
<h3>Avançat a l'aparició dels símptomes i allarga-li la vida al teu animal, fes que pugueu gaudir de molts més anys junts. Actua.</h3>
&nbsp;

<hr />

&nbsp;

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat .</strong>

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>

[:ca]Moltes persones pateixen <strong>hipertensió arterial. Una malaltia que s'ha de controlar, ja que si no pot comportar greus problemes de salut.</strong> Però i els gats? Poden també patir hipertensió com nosaltres?, i la resposta és Sí. <strong>Els gats <span class="hiddenGrammarError">sènior</span> (a partir dels <span class="hiddenGreenError">7</span> anys) estan en una etapa de risc, en la que poden patir hipertensió arterial.</strong> Aquesta malaltia, com també en els humans, a mesura que passen els anys, augmenta el risc que la pressió arterial s'elevi massa.
<h3>Què és la hipertensió arterial en el gat?</h3>
La pressió arterial normal dels gats no ha de superar els 140/95 <span class="hiddenSpellError">mmHg</span>. Són doncs uns valors molt més baixos que la pressió arterial normal dels humans que està en 12/7. Quan aquesta pressió arterial s<strong>upera els 140/95 <span class="hiddenSpellError">mmHg</span> diem que el gat té hipertensió arterial</strong>, que pot ser més o menys greu segons el grau d'hipertensió que tingui.
<h3>Quins són els problemes que pot donar la hipertensió en el gat?</h3>
Els problemes seran més greus si la hipertensió és molt alta i si fa més temps que l'animal el presenta. La hipertensió en el gat pot provocar lesions i problemes a...
<ul>
 	<li>Ronyons</li>
 	<li>Sistema nerviós</li>
 	<li>Cor</li>
 	<li>Afectació de la vista amb la possibilitat que provoqui una ceguera sobtada</li>
</ul>
<img class="wp-image-753 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/veterinari-girona.-Conseqüències-de-la-hipertensió-felina-e1590063107481.png" alt="Conseqüències de la hipertensió felina" width="470" height="327" />
<h4>Els problemes seran més greus com més alta sigui la pressió arterial i com més temps faci que el teu gat té hipertensió.</h4>
<h4>El problema més gran és que la hipertensió no sol donar símptomes evidents de seguida.</h4>
<h5>El teu gat pot tenir hipertensió i fer vida normal, fins que al cap d'un temps veus que alguna cosa està passant. Per això, a la hipertensió felina és l'anomenat "assassí silenciós" perquè va actuant sense que ningú se n'adoni alhora que va danyant diferents òrgans del teu gatet. Pot arribar posar fi a la vida de la teva mascota, o si més no, escurçar-li els anys de vida.</h5>
&nbsp;
<h3>Com pots assegurar-te que el teu gat compleixi molts més anys</h3>
La solució és tan simple com portar el teu <strong>gat</strong> al <strong>veterinari</strong>. Una<strong> revisió veterinària periòdica</strong> és necessària al llarg de la vida del teu animal, però sobretot quan entren en l'etapa sènior (a partir dels <span class="hiddenGreenError">7</span> anys), ja que és durant aquesta època que el teu gat pot començar a tenir problemes patològics. El <strong>veterinari</strong> pot detectar aquests problemes precoçment, de manera que es pot començar actuar abans que el teu animal emmalalteixi.
<h3>I que es revisa en aquestes revisions veterinàries periòdiques?</h3>
Es mesura la pressió arterial del teu gat amb un aparell similar al d'humana. Se li col·loca al <span class="hiddenSpellError">manguet</span> (normalment a la cua) i es fa la valoració de la pressió arterial. És un mètode totalment indolor durant el qual el teu animal només sentirà una lleugera pressió a la zona on se l'hi hagi col·locat el <span class="hiddenSpellError">manguet</span>.

<img class="size-medium wp-image-750 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/medida_presión_arterial_gato-e1590061778316-300x274.jpg" alt="Veterinari Girona. Mesura de la pressió arterial en el gat" width="300" height="274" />
<h5><strong>1 de cada 6 gats de més de <span class="hiddenGreenError">7</span> anys pateix hipertensió arterial.</strong> Pot provocar greus problemes a òrgans vitals com són els ronyons i el cor. Per això és important que t'asseguris que el teu gat està en perfectes condicions. Si el teu gat té <span class="hiddenGreenError">7</span> anys o més i encara no s'ha valorat mai la seva pressió arterial, és el moment de fer-ho. És fàcil, només amb una <strong>revisió veterinària completa amb la mesura de la pressió arterial</strong> podràs saber si el teu gat té hipertensió o no i si és necessari començar tractament.</h5>
&nbsp;
<h3>Avançat a l'aparició dels símptomes i allarga-li la vida al teu animal, fes que pugueu gaudir de molts més anys junts. Actua.</h3>
&nbsp;

<hr />

&nbsp;

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat .</strong>

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>[:es]Muchas personas sufren <strong>hipertensión arterial</strong>. Una <strong>enfermedad que se tiene que controlar</strong>, de lo contrario puede comportar problemas graves de salud. ¿Y los gatos? ¿Pueden sufrir hipertensión como nosotros?, y la respuesta es Sí. <strong>Los gatos sénior (a partir de los 7 años) están en una etapa de riesgo, en la cual poden sufrir hipertensión arterial.</strong> Esta enfermedad, con los años aumenta el riesgo que la presión arterial se eleve demasiado.
<h3>¿Qué es la<strong> hipertensión arterial en el gato</strong>?</h3>
La presión arterial normal de los gatos no tiene que superar los 140/95 mmHg. Son pues unos valores mucho más bajos que la presión arterial normal de los humanos que está en 12/7. Cuando esta presión <strong>arterial supera los 140/95 mmHg decimos que el gato tiene hipertensión arterial</strong>, que puede ser más o menos grave según el grado de hipertensión que tenga.
<h3>¿Cuáles son los problemas que puede dar la<strong> hipertensión en el gato</strong>?</h3>
La hipertensión puede dar problemas a...
<ul>
 	<li>Riñones</li>
 	<li>Sistema nervioso</li>
 	<li>Corazón</li>
 	<li>Afectación de la vista con la posibilidad de provocar una ceguera súbita.</li>
</ul>
<img class="wp-image-752 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/veterinari-girona.-consecuencies-de-la-hipertensió-felina-e1590063092371.png" alt="Consecuencias de la hipertensión felina" width="471" height="327" />
<h4>Cuanto más alta sea la hipertensión y más tiempo esté elevada, sus lesiones van a ser más graves.</h4>
<h4>El<strong> problema más grande</strong> es que la hipertensión<strong> no suele dar síntomas evidentes enseguida.</strong></h4>
<h5>Tu gato puede tener hipertensión y hacer vida normal, hasta que un día ves que algo está pasando. Por eso, a la hipertensión felina se le llama el "<strong>asesino silencioso</strong>" porque va actuando sin que nadie se dé cuenta a la vez que va dañando diferentes órganos de tu gatito. Puede llegar a <strong>poner fin a la vida de tu gato</strong> o al menos, <strong>acortar sus años de vida.</strong></h5>
&nbsp;
<h3>¿Cómo puedes asegurarte que tu gato cumpla muchos más años?</h3>
La solución es tan simple como <strong>llevar a tu gato al veterinario</strong>. Una <strong>revisión veterinaria periódica</strong> es necesaria a lo largo de la vida de tu animal, pero sobre todo cuando entren en la etapa sénior (a partir de los 7 años), puesto que es durante esta época que tu gato puede empezar a tener problemas patológicos. El <strong>veterinario</strong> puede detectar estos problemas precozmente, actuando antes de que tu animal enferme. ¿Y qué es revisa en estas revisiones veterinarias periódicas? A parte de realizar un <strong>examen físico completo</strong>, se <strong>mide la presión arterial de tu gato</strong> con un aparato similar al de humana. Se le pone al manguito (normalmente en la cola) y se valora la presión arterial. Es un método totalmente indoloro durante el cual tu animal solo sentirá una ligera presión en la zona donde se haya colocado lo manguito.

<img class="size-medium wp-image-750 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/medida_presión_arterial_gato-e1590061778316-300x274.jpg" alt="Veterinari Girona. Mesura de la pressió arterial en el gat" width="300" height="274" />
<h5><strong>1 de cada 6 gatos de más de 7 años sufre hipertensión arterial.</strong> Puede provocar graves problemas a òrganos vitales como son los riñones y corazón. Por este motivo es importante que te asegures que tu gato està en perfectas condiciones. Si tu gato tiene 7años o más y aún no se le ha valorado nunca la presión arterial, ahora es el momento de hacerlo. Es muy fácil, solamente con una revisión veterinària completa con la mesura de la presión arterial podrás saber si tu gato tiene hipertensión o no y si es necesario empezar tratamiento.</h5>
<h3>Adelántate a la aparición de los síntomas y ayúdale a alargar su vida. Haz que sean muchos más los años que cumple. Actúa.</h3>
&nbsp;

<hr />

Si tienes cualquier duda, deja un comentario o bien nos puedes llamar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong>info@veterinariamultifauna.cat </strong>.

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinario</strong> que te escucha, te ayuda y te aconseja: <strong>Clínica veterinaria Multifauna Girona.</strong></h3>[:]

Hipertensió arterial en el gat

[:ca]Hipertensió arterial en el gat[:es]Hipertensión arterial en el gato[:]

<span style="font-weight: 400;">La primavera. El moment en que tot floreix. Camps plens de flors, però també plens d'espigues! Són petites, però perilloses, ja que poden provocar greus problemes al teu pelut.</span>

&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">Quins problemes li poden provocar les espigues a la teva mascota?</span></h3>
<h4><span style="font-weight: 400;">A causa de la seva mida reduïda i la forma d'arpó, els és molt fàcil...</span></h4>
<strong>ENTRAR AL CONDUCTE AUDITIU</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;">L'espiga provoca lesions al conducte auditiu i, en cas que no es tregui ràpidament, pot arribar a provocar otitis (infecció de l'orella). Sobretot els gossos que tenen molt de pèl i/o orelles caigudes són de risc, ja que l'espiga pot quedar atrapada al pèl i a poc a poc pot anar cap a dins del canal auditiu.</span></h5>
<span style="font-weight: 400;"><strong>ENTRAR A DINS DEL NAS</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">L'espiga pot provocar <strong>lesions a la mucosa nasal</strong> i d'aquí pot passar als pulmons i provocar complicacions més greus com l'<strong>efusió pleural</strong>.</span></h5>
<span style="font-weight: 400;"><strong>ENGANXAR-SE AL PÈL I CLAVAR-SE A LA PELL</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">Les espigues poden quedar enganxades al pèl de les potes. Si no es treuen, hi ha risc que penetrin la pell i causin petits <strong>abscessos</strong>. Aquests abscessos poden mostrar-se com petits nòduls vermells. Si no s'actua aviat, l'espiga clavada pot migrar i produir un abscés més gran, de manera que serà més difícil que es curi.</span></h5>
<span style="font-weight: 400;"><strong>COL·LOCAR-SE A LA CONJUNTIVA DE L'ULL</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">Els ulls són molt delicats. Si una espiga està amagada a la conjuntiva ocular, l'ull reaccionarà amb una forta <strong>irritació</strong> i <strong>llagrimeig</strong>. A més a més, l'espiga pot arribar a danyar la cornea i produir <strong>úlceres greus</strong>.</span></h5>
<span style="font-weight: 400;"><strong>QUEDAR-SE ATRAPADES ENTRE LES DENTS O CLAVADES A LA MUCOSA ORAL</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">Les espigues també poden quedar entre les dents de la teva mascota. Li poden provocar <strong>molèsties</strong> i<strong> inflamació a la zona bucal</strong>. També es poden clavar a la mucosa oral, que pot acabar amb <strong>lesions i infecció de la boca</strong>.</span></h5>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">Com pots saber que el teu gos té una espiga?</span></h3>
<h4><span style="font-weight: 400;">Els símptomes són diferents segons on sigui l'espiga. </span><span style="font-weight: 400;">Si l'espiga és...</span></h4>
<span style="font-weight: 400;"><strong>A LES POTES</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">V</span><span style="font-weight: 400;">euràs que <strong>no para de llepar-se la pota</strong> on té l'espiga.</span></h5>
<strong>A DINS DEL NAS</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Esternuts</strong>. Si l'espiga entra dins de les fosses nasals, pot estimular l'acte d'esternudar. Amb l'esternut pots veure que surten petites gotetes de sang, a causa de les lesions que ha pogut produir l'espiga a la mucosa nasal. També pots veure que es frega el nas per terra o se'l toca constantment amb les potes.</span></h5>
<strong>AL CONDUCTE AUDITIU</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Sacsejada d'orelles / moviment amb el cap</strong></span></h5>
<strong>ALS PULMONS / TRÀQUEA</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Tos</strong></span></h5>
<strong>A LA CAVITAT BUCAL</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Dificultat per menjar i/o salivació.</strong></span></h5>
<strong>ALS ULLS</strong>
<h5><strong>L</strong><span style="font-weight: 400;"><strong>lagrimeig, inflamació i vermellor dels ulls.</strong> També pots veure que fa més <strong>lleganya</strong> del compte i té una coloració <strong>groguenca/marronosa</strong>. Si veus que algun dels ulls del teu pelut comença a llagrimejar en excés, tanca i obre l'ull constantment. Si té l'ull vermell o no es para de tocar l'ull amb la pota: ALERTA! Pot ser signe que tingui una espiga a l'ull. <strong>És vital actuar ràpidament en aquests casos, ja que pot produir greus úlceres corneals de difícil curació.</strong></span></h5>
<img class="alignnone wp-image-728 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/com-puc-saber-si-la-meva-mascota-te-una-espiga.png" alt="Quins són els símptomes que la meva mascota té una espiga" width="800" height="2000" />
<h3><span style="font-weight: 400;">Després de cada passeig revisa que no té cap espiga.</span></h3>
<span style="font-weight: 400;">És important que després del passeig revisis les <strong>potes</strong> (sobretot entre els coixinets i la zona interdigital) i les <strong>orelles</strong> del teu pelut per comprovar que no té cap espiga.</span>

<img class="size-medium wp-image-731 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/zones-on-es-claven-les-espigues-300x300.png" alt="veterinari girona. Zones on es claven les espigues" width="300" height="300" data-wp-editing="1" />
<h3><span style="font-weight: 400;">Per què és tan important revisar si el teu pelut té espigues després del passeig?</span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Les espigues poden provocar <strong>dolor</strong>, <strong>irritació</strong> i també, en els casos més greus, poden arribar a provocar una infecció a la cavitat toràcica (<strong>piotòrax</strong>) i a l'abdomen (<strong>peritonitis</strong>). <strong>El piotòrax i la peritonitis són patologies greus que poden posar en risc la vida del teu animal.</strong></span>

&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">En cas que vegis qualsevol dels símptomes que t'hem esmentat, vine a la <strong>clínica veterinària</strong>. Actua RÀPID, no deixis evolucionar el problema.</span></h3>
&nbsp;

<hr />

&nbsp;

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong><a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat">info@veterinariamultifauna.cat</a> .</strong>

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>

[:ca]<span style="font-weight: 400;">La primavera. El moment en que tot floreix. Camps plens de flors, però també plens d'espigues! Són petites, però perilloses, ja que poden provocar greus problemes al teu pelut.</span>

&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">Quins problemes li poden provocar les espigues a la teva mascota?</span></h3>
<h4><span style="font-weight: 400;">A causa de la seva mida reduïda i la forma d'arpó, els és molt fàcil...</span></h4>
<strong>ENTRAR AL CONDUCTE AUDITIU</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;">L'espiga provoca lesions al conducte auditiu i, en cas que no es tregui ràpidament, pot arribar a provocar otitis (infecció de l'orella). Sobretot els gossos que tenen molt de pèl i/o orelles caigudes són de risc, ja que l'espiga pot quedar atrapada al pèl i a poc a poc pot anar cap a dins del canal auditiu.</span></h5>
<span style="font-weight: 400;"><strong>ENTRAR A DINS DEL NAS</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">L'espiga pot provocar <strong>lesions a la mucosa nasal</strong> i d'aquí pot passar als pulmons i provocar complicacions més greus com l'<strong>efusió pleural</strong>.</span></h5>
<span style="font-weight: 400;"><strong>ENGANXAR-SE AL PÈL I CLAVAR-SE A LA PELL</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">Les espigues poden quedar enganxades al pèl de les potes. Si no es treuen, hi ha risc que penetrin la pell i causin petits <strong>abscessos</strong>. Aquests abscessos poden mostrar-se com petits nòduls vermells. Si no s'actua aviat, l'espiga clavada pot migrar i produir un abscés més gran, de manera que serà més difícil que es curi.</span></h5>
<span style="font-weight: 400;"><strong>COL·LOCAR-SE A LA CONJUNTIVA DE L'ULL</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">Els ulls són molt delicats. Si una espiga està amagada a la conjuntiva ocular, l'ull reaccionarà amb una forta <strong>irritació</strong> i <strong>llagrimeig</strong>. A més a més, l'espiga pot arribar a danyar la cornea i produir <strong>úlceres greus</strong>.</span></h5>
<span style="font-weight: 400;"><strong>QUEDAR-SE ATRAPADES ENTRE LES DENTS O CLAVADES A LA MUCOSA ORAL</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">Les espigues també poden quedar entre les dents de la teva mascota. Li poden provocar <strong>molèsties</strong> i<strong> inflamació a la zona bucal</strong>. També es poden clavar a la mucosa oral, que pot acabar amb <strong>lesions i infecció de la boca</strong>.</span></h5>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">Com pots saber que el teu gos té una espiga?</span></h3>
<h4><span style="font-weight: 400;">Els símptomes són diferents segons on sigui l'espiga. </span><span style="font-weight: 400;">Si l'espiga és...</span></h4>
<span style="font-weight: 400;"><strong>A LES POTES</strong></span>
<h5><span style="font-weight: 400;">V</span><span style="font-weight: 400;">euràs que <strong>no para de llepar-se la pota</strong> on té l'espiga.</span></h5>
<strong>A DINS DEL NAS</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Esternuts</strong>. Si l'espiga entra dins de les fosses nasals, pot estimular l'acte d'esternudar. Amb l'esternut pots veure que surten petites gotetes de sang, a causa de les lesions que ha pogut produir l'espiga a la mucosa nasal. També pots veure que es frega el nas per terra o se'l toca constantment amb les potes.</span></h5>
<strong>AL CONDUCTE AUDITIU</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Sacsejada d'orelles / moviment amb el cap</strong></span></h5>
<strong>ALS PULMONS / TRÀQUEA</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Tos</strong></span></h5>
<strong>A LA CAVITAT BUCAL</strong>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Dificultat per menjar i/o salivació.</strong></span></h5>
<strong>ALS ULLS</strong>
<h5><strong>L</strong><span style="font-weight: 400;"><strong>lagrimeig, inflamació i vermellor dels ulls.</strong> També pots veure que fa més <strong>lleganya</strong> del compte i té una coloració <strong>groguenca/marronosa</strong>. Si veus que algun dels ulls del teu pelut comença a llagrimejar en excés, tanca i obre l'ull constantment. Si té l'ull vermell o no es para de tocar l'ull amb la pota: ALERTA! Pot ser signe que tingui una espiga a l'ull. <strong>És vital actuar ràpidament en aquests casos, ja que pot produir greus úlceres corneals de difícil curació.</strong></span></h5>
<img class="alignnone wp-image-728 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/com-puc-saber-si-la-meva-mascota-te-una-espiga.png" alt="Quins són els símptomes que la meva mascota té una espiga" width="800" height="2000" />
<h3><span style="font-weight: 400;">Després de cada passeig revisa que no té cap espiga.</span></h3>
<span style="font-weight: 400;">És important que després del passeig revisis les <strong>potes</strong> (sobretot entre els coixinets i la zona interdigital) i les <strong>orelles</strong> del teu pelut per comprovar que no té cap espiga.</span>

<img class="size-medium wp-image-731 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/zones-on-es-claven-les-espigues-300x300.png" alt="veterinari girona. Zones on es claven les espigues" width="300" height="300" data-wp-editing="1" />
<h3><span style="font-weight: 400;">Per què és tan important revisar si el teu pelut té espigues després del passeig?</span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Les espigues poden provocar <strong>dolor</strong>, <strong>irritació</strong> i també, en els casos més greus, poden arribar a provocar una infecció a la cavitat toràcica (<strong>piotòrax</strong>) i a l'abdomen (<strong>peritonitis</strong>). <strong>El piotòrax i la peritonitis són patologies greus que poden posar en risc la vida del teu animal.</strong></span>

&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">En cas que vegis qualsevol dels símptomes que t'hem esmentat, vine a la <strong>clínica veterinària</strong>. Actua RÀPID, no deixis evolucionar el problema.</span></h3>
&nbsp;

<hr />

&nbsp;

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <strong><a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat">info@veterinariamultifauna.cat</a> .</strong>

&nbsp;
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària <span class="hiddenSpellError">Multifauna</span> Girona.</strong></h3>[:es]La primavera es el momento que todo florece. Campos llenos de flores pero también de espigas! Estas son pequeñas pero peligrosas, puesto que pueden provocar graves problemas a tu peludo.
<h3>¿Qué problemas le pueden provocar las espigas a tu mascota?</h3>
<h4>Gracias a su tamaño reducido y su forma de arpón hace que las espigas puedan...</h4>
<strong>ENTRAR AL CONDUCTO AUDITIVO</strong>
<h5><span style="font-weight: normal;">La espiga provoca<strong> lesiones al conducto auditivo</strong> y en caso de no sacarla rápidamente, puede provocar otitis (infección de la oreja). Sobre todo los perros que tienen mucho de pelo y/u orejas caídas son de riesgo, puesto que la espiga puede quedar atrapada al pelo de allí, ir dentro del canal auditivo.</span></h5>
<strong>ENTRAR EN LA NARIZ</strong>
<h5>La espiga puede provocar <strong>lesiones a la mucosa nasal</strong> y de aquí puede pasar en los pulmones provocando complicaciones más graves como la <strong>efusión pleural</strong>.</h5>
<strong>ENGANCHARSE AL PELO Y CLAVARSE A LA PIEL</strong>
<h5><span style="font-weight: normal;">Las espigas pueden quedar enganchadas al pelo de las patas. Si no se sacan, hay riesgo que penetren la piel y causen pequeños <strong>abscesos</strong>. Estos abscesos pueden mostrarse como pequeños nódulos rojos. Si no se actúa pronto, la espiga clavada puede migrar y producir un absceso más grande, haciendo que sea más difícil su curación.</span></h5>
<strong>COLOCARSE EN LA CONJUNTIVA DEL OJO</strong>
<h5><span style="font-weight: normal;">Los ojos son muy delicados. Si una espiga está escondida a la conjuntiva ocular, el ojo reaccionará con una <strong>fuerte</strong> <strong>irritación</strong> y <strong>lagrimeo</strong>. Además, la espiga puede llegar a dañar la cornea produciendo<strong> úlceras graves.</strong></span></h5>
<strong>QUEDARSE ATRAPADAS ENTRE LOS DIENTES O CLAVADAS A LA MUCOSA ORAL</strong>
<h5><span style="font-weight: normal;">Las espigas también se pueden quedar entre los dientes de tu mascota. Le pueden provocar <strong>molestias</strong> e <strong>inflamación</strong> en la <strong>zona bucal</strong>. También se pueden clavar a la mucosa oral, que puede acabar con<strong> lesiones e infección de la boca.</strong></span></h5>
&nbsp;
<h3>Cómo puedes saber que tu perro tiene una espiga</h3>
<h4>Dependiendo de la localización de la espiga, los síntomas van a ser distintos. Si la espiga está...</h4>
<strong>PATAS</strong>
<h5><span style="font-weight: normal;">Verás que no para de <strong>lamerse la pata</strong> donde tiene la espiga.</span></h5>
<strong>DENTRO DE LA NARIZ</strong>
<h5><strong>Estornudos. </strong><span style="font-weight: normal;">Si la espiga entra dentro de las fosas nasales, puede estimular el acto de estornudar. Con el estornudo puedes ver que salen pequeñas gotitas de sangre, a causa de las lesiones que ha podido producir la espiga a la mucosa nasal. También puedes ver qué se <strong>frota la nariz</strong> por el suelo o se lo toca constantemente con las patas.</span></h5>
<strong>CONDUCTO AUDITIVO</strong>
<h5>Sacudida de orejas / movimiento de cabeza</h5>
<strong>PULMONES / TRÁQUEA</strong>
<h5>Tos</h5>
<strong>CAVIDAD BUCAL</strong>
<h5>Dificultad al comer y/o salivación.</h5>
<strong>OJOS</strong>
<h5>Lagrimeo, inflamación y enrojecimiento de los ojos.<span style="font-weight: normal;"> También puedes ver que hace más </span>legaña <span style="font-weight: normal;">y que esta, es de un </span>color amarillo/marrón. <span style="font-weight: normal;">Si ves que alguno de los ojos de tu peludo empieza a <strong>lagrimear en exceso</strong>, <strong>abre y cierra el ojo constantemente</strong>, tiene el<strong> ojo rojo</strong> o no para de <strong>tocarse el ojo con la pata</strong>... ALERTA! Todos estos signos pueden indicar que<strong> tu perro tiene una espiga en el ojo</strong>. Es vital actuar rápidamente en estos casos, puesto que puede producir graves <strong>úlceras corneales</strong> de difícil curación.</span></h5>
<img class="alignnone wp-image-728 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/com-puc-saber-si-la-meva-mascota-te-una-espiga.png" alt="Quins són els símptomes que la meva mascota té una espiga" width="800" height="2000" />
<h3>Después de cada paseo revisa que tu mascota no tiene ninguna espiga.</h3>
Es importante que después del paseo revises que tu peludo no tiene ninguna espiga en las <strong>patas</strong> (sobre todo entre las almohadillas y la zona interdigital) y las <strong>orejas</strong>.

<img class="size-medium wp-image-731 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/05/zones-on-es-claven-les-espigues-300x300.png" alt="veterinari girona. Zones on es claven les espigues" width="300" height="300" />
<h3>¿Por qué es tan importante revisar a tu peludo que no tenga espigas después del paseo?</h3>
Las espigas pueden provocar <strong>dolor</strong>, <strong>irritación</strong> y también, en los casos más graves, pueden llegar a provocar una <strong>infección a la cavidad torácica</strong> (piotórax) y a <strong>abdomen</strong> (peritonitis). <strong>El piotórax y la peritonitis son patologías graves que pueden poner en riesgo la vida de tu animal.</strong>
<h3></h3>
<h3>En caso de que veas cualquier de los síntomas que te hemos mencionado, ven en la <strong>clínica veterinaria</strong>. Actúa RÁPIDO, no dejes evolucionar el problema.</h3>
&nbsp;

<hr />

&nbsp;

Si tienes cualquier duda, deja un comentario o bien nos puedes llamar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinario</strong> que te escucha, te ayuda y te aconseja: <strong>Clínica veterinaria Multifauna Girona.</strong></h3>[:]

Alerta: ESPIGUES, un petit perill pel teu animal

[:ca]Alerta: ESPIGUES, un petit perill pel teu animal[:]

<span style="font-weight: 400;">Durant tot l’any el teu gat perd pèl però durant la </span><b>tardor</b><span style="font-weight: 400;"> i sobretot la </span><b>primavera</b><span style="font-weight: 400;"> és molt més exagerat. Quan això passa és quan diem que el gat està fent la muda. La muda és un procés natural i per tant normal en els gats domèstics.</span>
<h3><b>PER QUÈ FAN LA MUDA ELS GATS?</b></h3>
<span style="font-weight: 400;">Els motius varien en funció de l’estació:</span>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Primavera</strong>: la muda es produeix per estar més frescos durant l’estiu.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Tardor</strong>: la pèrdua de pèl es produeix per facilitar el creixement del nou pelatge que els protegirà de les baixes temperatures de l’hivern. </span></h5>
<h3><b>PROBLEMES ASSOCIATS A LA MUDA</b></h3>
<span style="font-weight: 400;">Els <strong>gats</strong> inverteixen al voltant d’un <strong>10% del temps</strong> que estan desperts en llepar-se per així mantenir-se nets. És una conducta totalment normal, però malauradament quan és llepen és inevitable la ingesta de pèls. En les èpoques de muda a més a més, la quantitat de pèls que poden ingerir és molt més alta que les altres èpoques de l’any. Aquesta gran ingesta de pèl pot provocar la formació de boles de pèl als intestins anomenades </span><b>tricobezoars.</b><span style="font-weight: 400;"> Si aquests no s’eliminen de manera natural, poden provocar problemes greus com:</span>
<ul>
 	<li style="list-style-type: none;">
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Inflamació intestinal</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Gastritis</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Obstrucció intestinal</span></li>
</ul>
</li>
</ul>
<span style="font-weight: 400;">Tant la </span><b>gastritis</b><span style="font-weight: 400;"> com la </span><b>obstrucció intestinal</b><span style="font-weight: 400;"> són problemes greus que poden provocar que el teu animal tingui menys energia, tos recurrent, vòmits freqüents, febre, anorèxia (deixa de menjar), dificultats per respirar…</span>

&nbsp;
<h3><strong>CONSELLS PER CUIDAR EL TEU GAT DURANT L'ÉPOCA DE MUDA</strong></h3>
<h3>1. Raspalla’l</h3>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Ajudarà a treure tot el pèl mort evitant així que ingereixi menys quantitat de pèl quan es neteja.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">T’aconsellem que utilitzis <strong>raspalls específics per treure el pèl mort</strong> com el de la foto.</span></li>
</ul>
<img class="alignnone wp-image-668 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-raspallat-gat-muda-e1588239770110.png" alt="Com raspallar al teu gat veterinari girona" width="800" height="1630" />
<h3></h3>
<h3>2. Malta</h3>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">És un preparat que ajuda a la digestió i trànsit intestinal. Els seus olis i grases vegetals, l’extracte de malta i llevadures amb vitamines i minerals són la barreja perfecte per assegurar l’eliminació de l’excés de pèl que pugui tenir el teu gat al seu sistema digestiu.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Idealment, s’ha de donar cada día però sinó...</span></li>
</ul>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;">Gats de pèl <strong>llarg</strong>: mínim 3 cops a la setmana.</span></h5>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;">Gats de pèl <strong>curt</strong>: mínim 2 cops a la setmana.</span></h5>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Hi ha gats que els hi encanta la malta i d’altres que no tant… si el teu gat és dels que no li agrada, posa-li la malta a una de les potes. Lo més probable és que ràpidament es llepi la zona per quedar ben net.</span></li>
</ul>
&nbsp;
<h3>3. Menjar humit</h3>
<ul>
 	<li>Llaunetes, patè...</li>
</ul>
&nbsp;
<h3>4. Aigua</h3>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Ajuda a millorar el trànsit intestinal. Els gats tendeixen a beure poc. Per aquest motiu és important que l’estimulis a beure.</span></li>
</ul>
<strong style="text-align: center;">Per estimular que begui:</strong>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;">Aumenta el <strong>número de abeuradors</strong> a casa teva</span></h5>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Fonts d’aigua</strong>: els gats els hi agrada beure d’aigua de té moviment. Sol ser efectiu en la majoria de gats.</span></h5>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Canvia l’aigua més sovint:</strong> els gats els hi agrada l’aigua fresqueta. Prova aquesta tècnia per ajudar al teu pelut a beure més aigua.</span></h5>
<img class="size-medium wp-image-672 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/fuentes-para-gatos-recomendadas-300x201.jpg" alt="Gats bebent d'una font d'aigua consells veterinari girona" width="300" height="201" />
<h3></h3>
<h3><span style="font-weight: 400;">Així que ja saps, a la primavera i tardor reserva una mica més de temps pel teu gatet! Les sessions de raspallat, la malta, el menjar humit i l'aigua ajudaran a disminuir el risc que el teu gat tingui problemes degut a les boles de pèl intestinals. Reduiràs el risc que pateixi</span><b> problemes tan greus</b><span style="font-weight: 400;"> com una </span><b>gastritis</b><span style="font-weight: 400;"> o </span><b>obstrucció intestinal.</b></h3>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella:<strong> Clínica veterinària Multifauna Girona.</strong></h3>
&nbsp;

[:ca]<span style="font-weight: 400;">Durant tot l’any el teu gat perd pèl però durant la </span><b>tardor</b><span style="font-weight: 400;"> i sobretot la </span><b>primavera</b><span style="font-weight: 400;"> és molt més exagerat. Quan això passa és quan diem que el gat està fent la muda. La muda és un procés natural i per tant normal en els gats domèstics.</span>
<h3><b>PER QUÈ FAN LA MUDA ELS GATS?</b></h3>
<span style="font-weight: 400;">Els motius varien en funció de l’estació:</span>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Primavera</strong>: la muda es produeix per estar més frescos durant l’estiu.</span></h5>
<h5><span style="font-weight: 400;"><strong>Tardor</strong>: la pèrdua de pèl es produeix per facilitar el creixement del nou pelatge que els protegirà de les baixes temperatures de l’hivern. </span></h5>
<h3><b>PROBLEMES ASSOCIATS A LA MUDA</b></h3>
<span style="font-weight: 400;">Els <strong>gats</strong> inverteixen al voltant d’un <strong>10% del temps</strong> que estan desperts en llepar-se per així mantenir-se nets. És una conducta totalment normal, però malauradament quan és llepen és inevitable la ingesta de pèls. En les èpoques de muda a més a més, la quantitat de pèls que poden ingerir és molt més alta que les altres èpoques de l’any. Aquesta gran ingesta de pèl pot provocar la formació de boles de pèl als intestins anomenades </span><b>tricobezoars.</b><span style="font-weight: 400;"> Si aquests no s’eliminen de manera natural, poden provocar problemes greus com:</span>
<ul>
 	<li style="list-style-type: none;">
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Inflamació intestinal</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Gastritis</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Obstrucció intestinal</span></li>
</ul>
</li>
</ul>
<span style="font-weight: 400;">Tant la </span><b>gastritis</b><span style="font-weight: 400;"> com la </span><b>obstrucció intestinal</b><span style="font-weight: 400;"> són problemes greus que poden provocar que el teu animal tingui menys energia, tos recurrent, vòmits freqüents, febre, anorèxia (deixa de menjar), dificultats per respirar…</span>

&nbsp;
<h3><strong>CONSELLS PER CUIDAR EL TEU GAT DURANT L'ÉPOCA DE MUDA</strong></h3>
<h3>1. Raspalla’l</h3>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Ajudarà a treure tot el pèl mort evitant així que ingereixi menys quantitat de pèl quan es neteja.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">T’aconsellem que utilitzis <strong>raspalls específics per treure el pèl mort</strong> com el de la foto.</span></li>
</ul>
<img class="alignnone wp-image-668 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-raspallat-gat-muda-e1588239770110.png" alt="Com raspallar al teu gat veterinari girona" width="800" height="1630" />
<h3></h3>
<h3>2. Malta</h3>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">És un preparat que ajuda a la digestió i trànsit intestinal. Els seus olis i grases vegetals, l’extracte de malta i llevadures amb vitamines i minerals són la barreja perfecte per assegurar l’eliminació de l’excés de pèl que pugui tenir el teu gat al seu sistema digestiu.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Idealment, s’ha de donar cada día però sinó...</span></li>
</ul>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;">Gats de pèl <strong>llarg</strong>: mínim 3 cops a la setmana.</span></h5>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;">Gats de pèl <strong>curt</strong>: mínim 2 cops a la setmana.</span></h5>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Hi ha gats que els hi encanta la malta i d’altres que no tant… si el teu gat és dels que no li agrada, posa-li la malta a una de les potes. Lo més probable és que ràpidament es llepi la zona per quedar ben net.</span></li>
</ul>
&nbsp;
<h3>3. Menjar humit</h3>
<ul>
 	<li>Llaunetes, patè...</li>
</ul>
&nbsp;
<h3>4. Aigua</h3>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Ajuda a millorar el trànsit intestinal. Els gats tendeixen a beure poc. Per aquest motiu és important que l’estimulis a beure.</span></li>
</ul>
<strong style="text-align: center;">Per estimular que begui:</strong>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;">Aumenta el <strong>número de abeuradors</strong> a casa teva</span></h5>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Fonts d’aigua</strong>: els gats els hi agrada beure d’aigua de té moviment. Sol ser efectiu en la majoria de gats.</span></h5>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Canvia l’aigua més sovint:</strong> els gats els hi agrada l’aigua fresqueta. Prova aquesta tècnia per ajudar al teu pelut a beure més aigua.</span></h5>
<img class="size-medium wp-image-672 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/fuentes-para-gatos-recomendadas-300x201.jpg" alt="Gats bebent d'una font d'aigua consells veterinari girona" width="300" height="201" />
<h3></h3>
<h3><span style="font-weight: 400;">Així que ja saps, a la primavera i tardor reserva una mica més de temps pel teu gatet! Les sessions de raspallat, la malta, el menjar humit i l'aigua ajudaran a disminuir el risc que el teu gat tingui problemes degut a les boles de pèl intestinals. Reduiràs el risc que pateixi</span><b> problemes tan greus</b><span style="font-weight: 400;"> com una </span><b>gastritis</b><span style="font-weight: 400;"> o </span><b>obstrucció intestinal.</b></h3>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella:<strong> Clínica veterinària Multifauna Girona.</strong></h3>
&nbsp;[:es]<span style="font-weight: 400;">La pérdida de pelo de tu gato se produce durante todo el año pero, en </span><b>otoño</b><span style="font-weight: 400;"> y sobretodo en </span><b>primavera,</b><span style="font-weight: 400;"> es mucho más exagerado. Cuando esto pasa, decimos que el gato está haciendo la </span>muda<span style="font-weight: 400;">. La </span><b>muda</b><span style="font-weight: 400;"> es un proceso natural y por tanto normal en los gatos domésticos.</span>

&nbsp;
<h3><b>Por qué hacen la muda los gatos?</b></h3>
<span style="font-weight: 400;">Los motivos varían en función de la estación:</span>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Primavera</strong>: la muda se produce para estar más frescos durante el verano.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Otoño</strong>: la pérdida de pelo se produce para facilitar el crecimiento del nuevo pelaje que los protegerá de las bajas temperaturas del invierno. </span></li>
</ul>
<h3><b>Problemas asociados a la muda</b></h3>
<span style="font-weight: 400;">Los gatos se lamen un <strong>10% del tiempo</strong> que están despiertos para mantenerse limpios. Es una conducta totalmente normal, pero desgraciadamente durante el proceso es inevitable la ingesta de pelos. Además, en las épocas de muda, la cantidad de pelos que pueden ingerir es más alta que en las otras épocas del año (mira la fotografía de Mixa para apreciar la cantidad de pelo que pueden llegar a perder). Esta gran ingesta de pelo puede provocar la formación de bolas de pelo a los intestinos denominadas </span><b>tricobezoares</b><span style="font-weight: 400;">. Si estos no se eliminan de manera natural, pueden provocar problemas graves como:</span>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Inflamación intestinal</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Gastritis</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Obstrucción intestinal</span></li>
</ul>
<span style="font-weight: 400;">Tanto la gastritis como la obstrucción intestinal son patologías graves que pueden provocar que tu animal tenga menos energía, tos recurrente, vómitos frecuentes, fiebre, anorexia (deja de comer), dificultades para respirar…</span>
<h3></h3>
<h3><b>Consejos para cuidar tu gato durante la época de muda</b></h3>
<h3>1. Cepíllalo</h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Ayudará a sacar todo el pelo muerto evitando que ingiera menos cantidad de pelo cuando se limpia.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Te aconsejamos que utilices cepillos específicos para sacar el pelo muerto como el de la foto</span></li>
</ul>
<img class="alignnone wp-image-668 size-full" title="Mixa" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-raspallat-gat-muda-e1588239770110.png" alt="Com raspallar al teu gat veterinari girona" width="800" height="1630" />

&nbsp;
<h3>2. Malta</h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Es un preparado que ayuda a la digestión y tránsito intestinal. Sus aceites y grasas vegetales, el extracto de malta y levaduras con vitaminas y minerales son la mezcla perfecta para asegurar la eliminación del exceso de pelo que pueda tener tu gato en su sistema digestivo.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Idealmente, se tiene que </span><b>dar cada día</b><span style="font-weight: 400;"> pero sino... </span></li>
</ul>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;">Gatos de</span><b> pelo largo</b><span style="font-weight: 400;">: mínimo 3 veces a la semana</span></h5>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;">Gatos de </span><b>pelo corto</b><span style="font-weight: 400;">: mínimo 2 veces a la semana.</span></h5>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Hay gatos que les encanta la malta y otros que no tanto… si tu gato es de los que no le gusta, pon la malta a una de las patas. Lo más probable es que rápidamente se lame la zona para quedar muy limpio.</span></li>
</ul>
&nbsp;
<h3>3. Comer húmedo</h3>
<ul>
 	<li><b><span style="font-weight: 400;">Paté, latitas...</span></b></li>
</ul>
&nbsp;
<h3>4. Agua</h3>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Ayuda a mejorar el tránsito intestinal. Los gatos tienden a beber poco. Por este motivo es importante que lo estimules a beber.</span></li>
</ul>
<strong>Para estimular que beba:</strong>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;">Aumenta el <strong>número de bebederos</strong></span></h5>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Fuentes de agua:</strong> los gatos les gusta beber agua que se mueve. Suele ser efectivo en la mayoría de gatos.</span></h5>
<h5 style="text-align: left;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Cambia el agua más a menudo:</strong> los gatos les gusta el agua fresquita. Prueba esta tècnia para ayudar a tu peludo a beber más agua.</span></h5>
<img class="size-medium wp-image-672 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/fuentes-para-gatos-recomendadas-300x201.jpg" alt="Gats bebent d'una font d'aigua consells veterinari girona" width="300" height="201" />
<h3></h3>
<h3><span style="font-weight: 400;">Así que ya sabes, en la </span><b>primavera</b><span style="font-weight: 400;"> y </span><b>otoño</b><span style="font-weight: 400;"> reserva algo más de tiempo por tu gatito! Sesiones de cepillado diarios, darle malta y comida húmeda y asegurarte que bebe más agua, disminuirá el riesgo que tu gato tenga problemas asociados a bolas de pelo intestinales. Reducirás el riesgo que sufra problemas tan graves como una gastritis u obstrucción intestinal.</span></h3>

<hr />

Si tienes cualquier duda, deja un comentario o bien nos puedes llamar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinario</strong> que te escucha, te ayuda y te aconseja: <strong>Clínica veterinaria Multifauna Girona</strong>.</h3>[:]

La muda dels gats

[:ca]La muda dels gats[:es]La muda de los gatos[:]

<span style="font-weight: 400;">La primavera és l'estació més esperada per molts. Comença el bon temps amb dies llargs i temperatures agradables. Però, no tot és bonic durant aquesta època de l'any: al·lèrgies produïdes pel pol·len, astènia primaveral... Tu pateixes els seus efectes i la teva mascota també.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;">La primavera ens desequilibra el nostre benestar i el del teu animal. Per això, des de <strong>clínica veterinària Multifauna Girona</strong> et volem informar dels problemes que li poden aparèixer al teu animal durant la primavera i aconsellar-te de com prevenir-los.</span>

<img class="aligncenter wp-image-628 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/els-efectes-de-la-primavera.png" alt="efectes de la primavera als animals veterinari girona" width="800" height="2600" />
<h3></h3>
<h3><strong>Al·lèrgia primaveral</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">L'al·lèrgia primaveral també pot afectar a gossos i gats. El pol·len i altres al·lèrgens poden provocar al teu animal picor i envermelliment de la pell.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<p style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Si el teu animal té <strong>atòpia</strong> o té <strong>antecedents de problemes a la pell...</strong></span></p>

<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Relalizta banys freqüents amb xampús específics per gossos o gats</span></h5>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Utilitza tovalloletes humides després del passeig</span></h5>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Renta sovint el seu llitet i mantes</span></h5>
&nbsp;
<h3><strong>Canvis d'alimentació</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">Amb la pujada de les temperatures, el metabolisme dels animals també canvia. Les seves necessitats d'energia disminueixen i això provoca que el teu pelut no tingui tanta gana i descansi més temps.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Dona-li menys quantitat de menjar. D'aquesta manera evitaràs que el teu pelut guanyi algun quilet de més.</span></h5>
&nbsp;
<h3><strong>Canvis en el pelatge</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">Sobretot en els gats. És normal que durant aquesta època el teu gat perdi més pèl i que per tant, trobis a tots els racons de la casa el seu pèl.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Raspalla'l amb un raspall especial de pues metàl·liques per treure el pèl mort.</span></h5>
&nbsp;
<h3><strong>Paràsits externs</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">Els paràsits els hi encanten les bones temperatures. Estigues alerta perquè és en ara quan les puces, paparres i mosquits comencen a sortir i poden atacar al teu animal. No només poden provocar problemes a la pell, sinó que també són transmissores de malalties com la <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/leishmania-leishmaniosis-la-malaltia-del-mosquit-en-gossos">Leishmaniosi</a>, Ehrliquiosis, Borreliosis... malauradament, moltes d'aquestes malalties poden provocar greus problemes al teu animal.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Assegura't que el teu pelut està protegit amb un bon antiparasitari. Vigila quin producte utilitzes perquè desafortunadament hi ha antiparasitaris que no són efectius. A <strong>clínica veterinària Multifauna Girona</strong> tenim marques de bona qualitat que t'asseguren una bona protecció contra puces, paparres i mosquits. T'aconsellem i ajudem a trobar l'antiparasitari més adequat pel teu pelut.</span></h5>
&nbsp;
<h3><strong>Irritació als coixinets</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">El bon temps fa que tinguis més ganes d'estar a fora i gaudir de llargs passejos amb el teu animal. L'augment de la ferqüència i durada dels passejos fa que els coixinets de les seves potes pateixin més fregament, el que pot acabar provocant el seu envelliment, ampolles, inflamació i fins i tot ferides.</span>

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Augmenta la duració dels passejos progressivament. Així aconseguiràs que els seus coixinets es vagin acostumant a "treballar" més.</span></h5>
&nbsp;

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària Multifauna Girona</strong>.</h3>

[:ca]<span style="font-weight: 400;">La primavera és l'estació més esperada per molts. Comença el bon temps amb dies llargs i temperatures agradables. Però, no tot és bonic durant aquesta època de l'any: al·lèrgies produïdes pel pol·len, astènia primaveral... Tu pateixes els seus efectes i la teva mascota també.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;">La primavera ens desequilibra el nostre benestar i el del teu animal. Per això, des de <strong>clínica veterinària Multifauna Girona</strong> et volem informar dels problemes que li poden aparèixer al teu animal durant la primavera i aconsellar-te de com prevenir-los.</span>

<img class="aligncenter wp-image-628 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/els-efectes-de-la-primavera.png" alt="efectes de la primavera als animals veterinari girona" width="800" height="2600" />
<h3></h3>
<h3><strong>Al·lèrgia primaveral</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">L'al·lèrgia primaveral també pot afectar a gossos i gats. El pol·len i altres al·lèrgens poden provocar al teu animal picor i envermelliment de la pell.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<p style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Si el teu animal té <strong>atòpia</strong> o té <strong>antecedents de problemes a la pell...</strong></span></p>

<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Relalizta banys freqüents amb xampús específics per gossos o gats</span></h5>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Utilitza tovalloletes humides després del passeig</span></h5>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Renta sovint el seu llitet i mantes</span></h5>
&nbsp;
<h3><strong>Canvis d'alimentació</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">Amb la pujada de les temperatures, el metabolisme dels animals també canvia. Les seves necessitats d'energia disminueixen i això provoca que el teu pelut no tingui tanta gana i descansi més temps.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Dona-li menys quantitat de menjar. D'aquesta manera evitaràs que el teu pelut guanyi algun quilet de més.</span></h5>
&nbsp;
<h3><strong>Canvis en el pelatge</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">Sobretot en els gats. És normal que durant aquesta època el teu gat perdi més pèl i que per tant, trobis a tots els racons de la casa el seu pèl.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Raspalla'l amb un raspall especial de pues metàl·liques per treure el pèl mort.</span></h5>
&nbsp;
<h3><strong>Paràsits externs</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">Els paràsits els hi encanten les bones temperatures. Estigues alerta perquè és en ara quan les puces, paparres i mosquits comencen a sortir i poden atacar al teu animal. No només poden provocar problemes a la pell, sinó que també són transmissores de malalties com la <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/leishmania-leishmaniosis-la-malaltia-del-mosquit-en-gossos">Leishmaniosi</a>, Ehrliquiosis, Borreliosis... malauradament, moltes d'aquestes malalties poden provocar greus problemes al teu animal.</span>

&nbsp;

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Assegura't que el teu pelut està protegit amb un bon antiparasitari. Vigila quin producte utilitzes perquè desafortunadament hi ha antiparasitaris que no són efectius. A <strong>clínica veterinària Multifauna Girona</strong> tenim marques de bona qualitat que t'asseguren una bona protecció contra puces, paparres i mosquits. T'aconsellem i ajudem a trobar l'antiparasitari més adequat pel teu pelut.</span></h5>
&nbsp;
<h3><strong>Irritació als coixinets</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">El bon temps fa que tinguis més ganes d'estar a fora i gaudir de llargs passejos amb el teu animal. L'augment de la ferqüència i durada dels passejos fa que els coixinets de les seves potes pateixin més fregament, el que pot acabar provocant el seu envelliment, ampolles, inflamació i fins i tot ferides.</span>

<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" /></span>
<h4 style="text-align: center;">Consell veterinari</h4>
<h5 style="text-align: center;"><span style="font-weight: 400;">Augmenta la duració dels passejos progressivament. Així aconseguiràs que els seus coixinets es vagin acostumant a "treballar" més.</span></h5>
&nbsp;

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària Multifauna Girona</strong>.</h3>[:es]La primavera es la estación más esperada por muchos. Empieza el buen tiempo con días largos y temperaturas agradables. Pero no todo es bonito durante esta época del año: alergias producidas por el polen, astenia primaveral... Tú sufres sus efectos y tu mascota también.

La primavera desequilibra nuestro bienestar y el de tu animal. Por eso, desde <strong>clínica veterinaria Multifauna Girona</strong> te queremos informar de los problemas que le pueden aparecer a tu animal durante la primavera y aconsejarte de cómo prevenirlos.

&nbsp;
<h3><strong>Alergia primaveral</strong></h3>
La alergia primaveral también puede afectar a perros y gatos. El polen y otros alérgenos pueden provocar a tu animal picor y enrojecimiento de la piel.

<img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" />
<h4 style="text-align: center;">Consejo veterinario</h4>
<p style="text-align: center;">Si tu animal tiene <strong>piel </strong><strong>atopica</strong> o tiene antecedentes de <strong>problemas de piel</strong>...</p>

<h5 style="text-align: center;">Realiza baños frecuentes con un champú específico para mascotas</h5>
<h5 style="text-align: center;">Utiliza toallitas húmedas después del paseo</h5>
<h5 style="text-align: center;">Lava a menudo su cama y mantas</h5>
<h3 style="text-align: left;"><strong>Cambios de alimentación</strong></h3>
Con la subida de las temperaturas, el metabolismo de los animales cambia. Sus necesidades de energía disminuyen. Por este motivo, es normal que tu peludo no tenga tanta hambre y descanse más tiempo.

<img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" />
<h4 style="text-align: center;">Consejo veterinario</h4>
<h5 style="text-align: center;">Disminuye su ración diaria de alimento. De este modo evitarás que tú peludo gane algún quilo de más.</h5>
<h3><strong>Cambios en el pelaje</strong></h3>
Sobre todo en los gatos. Es normal que durante esta época tu gato pierda más pelo y que por lo tanto, encuentres pelo en todos los rincones de la casa.

<img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" />
<h4 style="text-align: center;">Consejo veterinario</h4>
<h5 style="text-align: center;">Cepíllalo con un cepillo especial de púas metálicas para sacar el pelo muerto.</h5>
<h3><strong>Parásitos externos</strong></h3>
Los parásitos les encanta el buen tiempo. Estate alerta porque es en esta época que pulgas, garrapatas y mosquitos empiezan a salir y pueden atacar a tu animal. No solo pueden provocar problemas a la piel, sino que también son transmisores de dolencias como la <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/leishmania-leishmaniosis-la-malaltia-del-mosquit-en-gossos">Leishmaniosis</a>, Ehrliquiosis, Borreliosis... desgraciadamente muchas de ellas pueden provocar graves problemas a tu animal.

<img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" />
<h4 style="text-align: center;">Consejo veterinario</h4>
<h5 style="text-align: center;">Asegúrate que tu peludo está protegido con un buen antiparasitario. Vigila qué producto utilizas porque hay antiparasitarios que no son efectivos. A <strong>clínica veterinaria Multifauna Girona</strong> tenemos marcas de buena calidad que te aseguran una buena protección contra pulgas, garrapatas y mosquitos. Además, en <strong>Multifauna Girona</strong> te aconsejamos y ayudamos a encontrar el antiparasitario más adecuado por tu peludo.</h5>
<h3><strong>Irritación a las almohadillas</strong></h3>
El buen tiempo hace que tengas más ganas de estar afuera y disfrutar de largos paseos con tu animal. El aumento de la frecuencia y duración de los paseos hace que las almohadillas de sus patas sufran más rozamiento. Esto puede acabar provocando enrojecimiento, botellas, inflamación e incluso heridas de las almohadillas.

<img class="wp-image-652 aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/veterinari-girona-rodona-e1587715668321-298x300.png" alt="" width="46" height="46" />
<h4 style="text-align: center;">Consejo veterinario</h4>
<h5 style="text-align: center;">Aumenta la duración de los paseos progresivamente. Así conseguirás que sus almohadillas se vayan acostumbrando a "trabajar" más.</h5>
&nbsp;

<img class="alignnone wp-image-628 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/els-efectes-de-la-primavera.png" alt="efectes de la primavera als animals veterinari girona" width="800" height="2600" />

<hr />

Si tienes cualquier duda, deja un comentario o bien nos puedes llamar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>
El <strong>veterinario</strong> que te escucha, te ayuda y te aconseja: <strong>Clínica veterinaria Multifauna Girona</strong>.</h3>
&nbsp;[:]

Descobreix com afecta la primavera al teu animal

[:ca]Descobreix com afecta la primavera al teu animal[:es]Descubre como afecta la primavera a tu animal[:]

<span style="font-weight: 400;">Ens trobem en una situació excepcional. Moments en què se'ns limiten els moviments. Podem sortir per anar a comprar menjar i medicament, per passejar als nostres animals... I pels nostres peluts? Quan es considera que està justificat venir al <strong>veterinari</strong>?</span>

&nbsp;

<hr />

<img class="aligncenter wp-image-596 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/motius_visita_veteirnari_girona_durant_confinament-2.png" alt="" width="724" height="1024" />

<hr />

&nbsp;
<ol>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Subministrament d'aliments</strong></h3>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Compra de medicació</strong></h3>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Desparasitació interna i externa</strong></h3>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Primovacunació (vacunació dels cadells)</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">És imprescindible vacunar els cadells per protegir-los de malalties greus.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Ferides que necessiten sutura</strong></h3>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Vòmits i/o diarrea</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">El vòmit i la diarrea són problemes comuns en les nostres mascotes. En la majoria de casos, són produïts per simples molèsties estomacals, però si en 24 hores no se solucionen, es considera que és una<strong> urgència veterinària</strong>.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Els vòmits i la diarrea que duren més de 24 hores poden venir acompanyats d'altres símptomes com:</span>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Apatia (debilitat)</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Dolor aparent</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">En cas que el teu animal presenti alguna malaltia crònica (ej. Gossos amb diabetis) i a més a més té vòmits i/o diarrea, és important que truquis al <strong>veterinari</strong> immediatament per valorar el cas, i actuar el més ràpid possible.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Gats</strong>: si vomita més d'una vegada, vomita després de beure, observes sang o material estrany en el vòmit o diarrea, requereix <strong>atenció veterinària</strong>.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Hemorràgia</strong></h3>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Xoc o síncope</strong></h3>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Insuficiència respiratòria</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Pots notar que el teu animal té asfixia o respiració dèbil.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;"><strong>Gats</strong>: Si respira amb la boca oberta, és motiu de preocupació.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Les dificultats respiratòries poden ser el resultat de cossos estranys al coll, reaccions al·lèrgiques, asma i malalties al cor o pulmó.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Els problemes respiratoris són greus i poden posar en risc la vida del teu animal, per aquest motiu és important portar-lo al <strong>veterinari</strong>.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Tos persistent</strong></h3>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Anorèxia de més de 48 hores</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">El teu pelut no menja durant 2 dies.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Icterícia</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Observes que les mucoses del teu animal estan de color groc.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Hipertensió ocular</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Veuràs que presenta signes de dolor ocular com <strong>blefaroespasme</strong> (tancament de l'ull), <strong>llagrimeig</strong>, <strong>fotofòbia</strong> (li molesta la llum)...</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Empitjorament de malalties cròniques</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Malalties cròniques com: <strong>insuficiència renal</strong>, <strong>insuficiència apàtica</strong>, <strong>diabetis</strong>, <strong>addison</strong>, <strong>hipo/hipertiroïdisme</strong>...</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Picor imparable</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">La picor fa que el teu pelut no pari de rascar-se. El rascat continu li pot provocar <strong>ferides greus</strong> i <strong>alopècies</strong>.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Apatia extrema</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Observes que el teu animal està sense energia, no té tantes ganes de sortir ni de jugar, no té tanta gana....</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Febre</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Si sospites que el teu animal pot tenir febre…</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Pots utilitzar un termòmetre digital per mesurar la temperatura rectal. En gossos i gats es considera <strong>febre lleu a moderada</strong> temperatures entre <strong>39,3 ºC</strong> graus fins a <strong>40,5 ºC</strong>. Més de <strong>40,5 ºC</strong> ja es considera una <strong>febre alta</strong>.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Pots mirar com té la trufa. Si té la trufa seca i calenta pot ser que tingui febre, però és un valor molt menys fiable.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Fractures</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">En cas de trauma com poden ser..</span>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Accidents de tràfic</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Caigudes</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Mossegades</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Algunes lesions com la fissura d'un pulmó o hemorràgia interna poden tardar una mica a mostrar símptomes.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Ferides més profundes del que semblen es poden infectar si tardes anar al <strong>veterinari</strong>.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Intoxicació</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Si sospites que el teu gat o gos ha menjat alguna cosa que no li tocava... truca al <strong>veterinari</strong> immediatament.</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Els <strong>tòxics més comuns</strong> són:</span>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Xocolata</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Raïm</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Calçots</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Cebes</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Lliris</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Medicaments humans</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Verí de rata</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">En casos d'intoxicació és vital que actuis ràpidament. Molts d'aquests tòxics poden actuar ràpidament i acabar tenint efectes fatals pel teu animal.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Convulsions</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Veuràs que el teu animal presenta algun dels símptomes següents...</span>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><strong>Tremolors incontrolables</strong></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><strong>Pèrdua de consciència</strong></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><strong>Moviment compulsiu de les potes</strong></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><strong>Possible pèrdua de control intestinal o urinari.</strong></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Vés al <strong>veterinari</strong> si...</span>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">La teva mascota té diferents convulsions en menys de 24 hores</span></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">La convulsió dura més de dos minuts</span></li>
</ul>
</li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Problemes neurològics</strong></h3>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Pots veure que el teu pelut...</span>
<ul>
 	<li style="font-weight: 400;"><strong>Està desorientat</strong></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><strong>Té poca coordinació</strong></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><strong>Camina en cercles</strong></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><strong>No respon bé a estímuls</strong></li>
 	<li style="font-weight: 400;"><strong>Està en coma.</strong></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;"><span style="font-weight: 400;">Són trastorns greus que requereixen <strong>atenció veterinària</strong> immediata per assegurar un resultat més favorable.</span></li>
</ul>
</li>
 	<li style="font-weight: 400;">
<h3><strong>Problemes de part</strong></h3>
</li>
</ol>
<h3><span style="font-weight: 400;">Gossa</span></h3>
<ul>
 	<li style="list-style-type: none;">
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">La teva gossa entra de part i veus que després d'unes hores no han nascut els cadells.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Presenta secreció vaginal de color verd sense que neixin els cadells.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Entre cada cadell, passen més de dues hores.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Si sagna per la vagina durant més de deu minuts.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Si la seva temperatura corporal és més de 39,4 ºC.</span></li>
</ul>
</li>
</ul>
<h3><span style="font-weight: 400;">Gata</span></h3>
<ul>
 	<li style="list-style-type: none;">
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Ha entrat de part, i passats 20 minuts no surt cap gatet.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Hi ha més de dues hores entre gatet.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Si després de 10 minuts d'esforç durant el part, no expulsa cap gatet que pugui veure's a la vulva.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Si a l'estirar al gatet de la vulva, ocasiona dolor a la gata.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Si la seva temperatura corporal és major de 39,4 ºC.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Si perd sang per la vulva durant més de 10 minuts.</span></li>
</ul>
</li>
</ul>
&nbsp;

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>
El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella:<strong> Clínica veterinària Multifauna Girona</strong>.</h3>
&nbsp;

22 raons per anar al veterinari durant el confinament

[:ca]22 raons per anar al veterinari durant el confinament[:es]22 razones para ir al veterinario durante el confinamiento[:]

Estem vivint un moment excepcional, una nova situació, on hi ha molts moments en què l'estrès ens sobrepassa i no sabem com afrontar aquesta nova realitat. No ens agrada estar confinats, no ens agrada la manca de llibertat. Però, per al bé de tots, hem de fer aquest esforç i trobar maneres per portar-ho el millor que es pugui.

&nbsp;

Des de <strong>Multifauna</strong> volem ajudar-te a afrontar aquesta nova situació, <strong>a que trobis maneres de relacionar-te amb el teu pelut en temps difícils com els actuals.</strong> És per això que hem resumit una guia elaborada per GrETCA (Grup d'especialitat d'Etologia clínica de Avepa) on es contemplen les possibles situacions que poden donar-se en moments d'estat d'alarma.

&nbsp;
<h3 style="text-align: center;">ÍNDEX DE LA GUIA</h3>
<ol>
 	<li><a href="#elabora-una-rutina">Elabora una rutina, preveu el que passarà a cada moment i controla les teves accions per millorar l'estrès.</a></li>
 	<li><a href="#separació-gossos">Trastorns relacionats amb la separació en gossos</a></li>
 	<li><a href="#estrès-gats">L'estrès en gats</a></li>
 	<li><a href="#relació-nens">La relació dels nens amb el teu gos i/o gat</a></li>
 	<li id="elabora-una-rutina"><a href="#habituació-màscares">Habituació a les màscares</a></li>
 	<li><a href="#enriquiment-ambiental">Enriquiment ambiental</a></li>
 	<li><a href="#habituació-sorolls">Habituació a sorolls</a></li>
</ol>
&nbsp;
<h3><b>1. Elabora una rutina, preveu el que passarà a cada moment i controla les teves accions per millorar l'estrès.</b></h3>
Crea una rutina en forma de quadres amb tasques diàries per dur a terme tu i la teva família amb els teus peluts. Tingues present el que pots abastar, per així evitar que et frustris en cas de no complir-ho.

Si prevens el que passarà, et serà més fàcil avisar al teu gos i gat amb una paraula o senyal. Per exemple: “a jugar”, “a entrenar”, “a passejar”, “carícies”... Aconseguiràs que estiguin més tranquils en les estones intermèdies, sense tenir la necessitat de demanar aquestes activitats.

El control de les teves accions abans de fer alguna cosa influirà en els resultats. Dona l'opció al teu gos i gat de fer alguna cosa o no en un determinat moment o bé dona'ls l'opció de triar el que volen fer.
<h3>GATS</h3>
<ul>
 	<li>Pujar o baixar d'una torre</li>
 	<li>Entrar o sortir d'una caixa</li>
</ul>
<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-575 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/benestar_gats_veterinari_girona-300x200.jpg" alt="consells veterinaris 1. enriquiment ambiental gats" width="300" height="200" /></span>
<h3><span style="font-weight: 400;">GOSSOS</span></h3>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Que decideixi si vol o no que l’acariciïs</span></li>
 	<li id="separació-gossos"><span style="font-weight: 400;">Si prefereix portar la pilota o mossegar-la</span></li>
</ul>
<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-574 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/gos_pilota_veterinari_girona-300x199.jpg" alt="consells veterinaris girona 2. Juga amb el teu gos" width="300" height="199" /></span>
<h3><strong>2. Trastorns relacionats amb la separació en gossos</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">El confinament implica passar la major part del dia a la teva casa amb el teu gos. Com a conseqüència, quan tornis a la teva vida normal, pot patir ansietat per separació pel fet que s'haurà acostumat a tenir la teva companyia durant tot el dia.</span>
<h3><span style="font-weight: 400;">Per evitar-ho:</span></h3>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">El teu gos ha de gaudir amb freqüència d'estones positives sense presència humana.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Fomenta l'ús de joguines tipus </span><span style="font-weight: 400;">kong</span><span style="font-weight: 400;"> emplenables de menjar en una altra habitació.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Raciona l'aliment en una habitació tot sol.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Felicita el teu gos quan se’n vagi de manera voluntària a una altra habitació, es col·loqui lluny de tu o s'entretingui sol.</span></li>
</ul>
<h3 id="estrès-gats"><span style="font-weight: 400;">Si el teu gos...</span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Anteriorment ha tingut problemes d'ansietat per separació, contacta'ns perquè et puguem assessorar millor.</span>

<span style="font-weight: 400;">Si és geriàtric, tracta de mantenir la seva rutina, en el que puguis, per evitar que es desorienti.</span>
<h3><strong>3. L'estrès en gats</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">El canvi de la teva rutina a causa del confinament, provoca canvis en la rutina del teu gat, la qual cosa li pot produir estrès, que disminuirà el seu benestar. És important assegurar-li que pot realitzar les conductes normals proporcionant-li:<img class="wp-image-572 size-medium alignright" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/gat_jugant_veterinari_girona-178x300.jpg" alt="consells veterinaris girona. Gat jugant" width="178" height="300" /></span>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Enriquiment ambiental</strong>: per estimular el seu instint explorador.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Enriquiment estructural</strong> (caixes grans, comunicar les caixes): zones on pugui amagar-se i on no se'l molesti.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Enriquiment social</strong>: augmenta el temps que passa amb tu i la qualitat dels jocs.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Enriquiment alimentari</strong>: usa joguines amb les quals pugui interactuar com ara trencaclosques en què ha de pensar com treure el menjar, menjadores intel·ligents per usar les potes… També pots fabricar de manera casolana tot tipus de joguines (</span><span style="font-weight: 400;">rotlles</span><span style="font-weight: 400;"> de paper higiènic, gotets de iogurt, cartons d'ous…). Altres elements que pots utilitzar són el </span><span style="font-weight: 400;">catnip</span><span style="font-weight: 400;"> i l'herba </span><span style="font-weight: 400;">gatera</span><span style="font-weight: 400;">.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Evita el càstig, la tensió i els crits</strong>: aquestes accions augmenten el seu estrès i farà que el teu vincle amb ell s'afebleixi.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Augmenta el seu exercici diari</strong> mitjançant jocs i joguines automàtiques.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Disposa de recursos suficients per a ell</strong>: </span><span style="font-weight: 400;">sorreres</span><span style="font-weight: 400;">, rascadors, abeuradors, menjadores, llocs alts, zones de descans i zones on poder amagar-se han d'estar multiplicats i repartits pel territori.</span></li>
 	<li id="relació-nens"><span style="font-weight: 400;">Utilitza <strong>feromones de la fracció F3 en difusor</strong> per a ajudar-los disminuir l'estrès.5.</span></li>
</ul>
<h4><span style="font-weight: 400;">En cas que vegis un augment de la vocalització, del marcatge amb orina o femta, agressivitat i disminució d'activitat, joc i apetit… alerta! Pot significar que el seu estrès està augmentant. En aquesta situació, consulta'ns perquè el procés no s'allargui massa.</span></h4>
&nbsp;
<h3><strong>4. La relació dels nens amb el teu gos i/o gat</strong></h3>
<ul>
 	<li><strong>No els deixis mai sols</strong> sense supervisió.</li>
 	<li>Proporciona un <strong>lloc on el teu pelut pugui estar tranquil</strong> sense que sigui molestat.</li>
 	<li>Els gossos i els gats no són joguines. <strong>Aprèn i ensenya els teus fills sobre llenguatge, respecte i benestar caní i felí.</strong> Respectar el teu pelut és evitar conflictes innecessaris.</li>
 	<li><strong>Avisa el teu pelut del que passarà</strong> utilitzant una paraula o un gest i espera que decideixi si vol fer-ho, recorda: previsibilitat i control.</li>
 	<li><strong>Quan juguis amb el teu gos o gat, implica els nens</strong>. S'afavoreix el vincle i la interacció entre ells.</li>
 	<li id="habituació-màscares">En el cas dels <strong>gats</strong>, has d'insistir que <strong>s'han de deixar més tranquils</strong>, ja que són animals més susceptibles a l'estrès que els gossos.</li>
</ul>
<h3><strong><span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-573 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/nens_gos_veterinari_girona-300x200.jpg" alt="consells veterinari girona, nens amb un gos" width="300" height="200" /></span></strong></h3>
<h3><strong>5. Habituació a les màscares</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">Per a evitar una reacció indesitjada per por o desconeixement a aquests nous elements pots seguir els següents passos:</span>
<ol>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Presenta la màscara des de lluny</strong>, sense envair l'espai del teu pelut. Ves acostant-te, i  premia tota actitud relaxada. Respecta el seu ritme, tingues paciència. En cas que el teu pelut mostri signes de tensió, allunya l'objecte a la distància en què pari de mostrar tal signe.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Quan ja conegui la màscara, posa-te-la i valora a quina distància se sent còmode</strong> i torna de nou al pas anterior.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">No et precipitis, <strong>respecta el ritme del teu animal</strong>. No forcis la situació. Si tens més animals, probablement necessitaràs més temps.</span></li>
</ol>
<ol>
 	<li style="list-style-type: none;"></li>
</ol>
<h3 id="enriquiment-ambiental"><strong><span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-570 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/protecció_mascareta_veterinari_girona-300x179.jpg" alt="consell veterinari girona porta mascareta" width="300" height="179" /></span></strong></h3>
<h3><strong>6. Enriquiment ambiental</strong></h3>
<h3><span style="font-weight: 400;">GOSSOS</span></h3>
<span style="font-weight: 400;">Per resistir l'avorriment d'estar tancats a casa, el teu pelut necessita enriquiment ambiental. Com pots ajudar-lo?</span>

<strong>Interactua directament amb ell:</strong>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Ensenya-li habilitats noves. Sempre amb reforç positiu (premis).</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Amaga la seva joguina favorita com el seu nus d'estira-i-arronsa o la seva pilota perquè la busqui amb l'olfacte i juga una estona amb ell breument quan la trobi.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Fes-li un massatge en una zona del cos que li agradi fins que es quedi relaxat.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Amaga premis en trencaclosques.</span></li>
</ul>
<strong>Proporciona-li entreteniment mentre tu fas una altra cosa:</strong>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Escampa el pinso amb les llums apagades.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Emplena una joguina interactiva comercial o casolana.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Dona-li un objecte per mossegar o llepar.</span></li>
</ul>
&nbsp;
<h3><span style="font-weight: 400;">GATS<img class="wp-image-571 size-medium alignright" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/gats_enriquiment_ambiental_veterinari_girona-200x300.jpg" alt="consell veterinari girona gats jugant amb una caixa" width="200" height="300" /></span></h3>
<ul>
 	<li style="list-style-type: none;">
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Juga amb ell</strong>, preferiblement quan s'acosti la <strong>nit</strong>, que és quan estan més actius i els agrada jugar.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Ofereix-li joguines adequades</strong>: comprades o fabricades a casa (en general les prefereixen de mida petita i poc pes). Un secret: si afegeixes </span><span style="font-weight: 400;">catnip</span><span style="font-weight: 400;"> a les joguines, embogiran d'alegria.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Col·loca l’aliment en joguines interactives</strong> o amaga'l per augmentar l'exercici i simular la caça del menjar.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Deixa’l el més tranquil possible</strong>.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Proporciona-li amagatalls</strong>: preferiblement en llocs alts on puguin descansar i amagar-se si ho necessiten (nens, visites, sorolls). </span></li>
 	<li id="habituació-sorolls"><span style="font-weight: 400;"><strong>Col·loca rascadors horitzontals i verticals</strong>: necessiten esgarrapar per marcar territori de manera visual i olfactiva, i estirar-se.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Multiplica i dispersa tots els seus recursos</strong> perquè pugui utilitzar-los on i quan vulgui: </span><span style="font-weight: 400;">sorreres</span><span style="font-weight: 400;">, rascadors, joguines, llocs de descans, menjadores, abeuradors i llocs per a amagar-se.</span></li>
</ul>
</li>
</ul>
<h3><strong>7. Habituació a sorolls</strong></h3>
<span style="font-weight: 400;">Aquests dies és habitual escoltar aplaudiments, </span><span style="font-weight: 400;">cassolades</span><span style="font-weight: 400;">, xiulades, petards, etc. Perquè els teus gossos i gats portin aquesta situació una mica millor...
</span>
<ul>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Crea una zona de seguretat</strong>, sempre accessible i en la qual disposin de tot el necessari.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Acondiciona-la de tal manera que es redueixi la percepció del soroll</strong>: tria una habitació allunyada del carrer, col·loca un </span><i><span style="font-weight: 400;">transportín</span></i><span style="font-weight: 400;"> o un moble com una taula on refugiar-se i cobreix-la amb mantes, baixa les persianes o cobreix les finestres.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">L'<strong>accés</strong> serà sempre <strong>voluntari</strong>, sense forçar la seva entrada.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Posa <strong>música agradable</strong> amb un volum no gaire alt perquè esmorteeixi el so de l'exterior.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;">Col·locar <strong>feromones d'apaivagament</strong> en difusor.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Si</strong> <strong>accepta la teva companyia, pots estar amb ell</strong>. </span></li>
 	<li><strong>Premis, joguines interactives, dispensadors de menjar o masticable</strong><span style="font-weight: 400;"><strong> o juga amb ell</strong>… Són opcions que pots utilitzar durant el temps que duri l'esdeveniment que li produeix por.</span></li>
 	<li><span style="font-weight: 400;"><strong>Evita que estiguin en zones obertes</strong> (jardins, terrasses o balcons).</span></li>
</ul>
<span style="font-weight: 400;"><img class="wp-image-569 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/gos_carlino_veterinari_girona-300x174.jpg" alt="Consell veterinari girona com habituar el teu gos i gat als sorolls" width="300" height="174" /></span>
<h4><span style="font-weight: 400;">Si apliques la majoria d'aquests mètodes però, així i tot, el teu pelut continua mostrant una important por a aquesta mena de sorolls, consulta'ns. Pot ser que necessiti una teràpia amb psicofàrmacs per ajudar-lo i que no ho passi tan malament. </span></h4>
&nbsp;
<h4><span style="font-weight: 400;">El confinament pot ser un procés difícil que comporta canvis en la rutina del teu pelut i la teva. És important tenir en compte els diferents punts esmentats per poder garantir el teu pelut un bon manteniment del seu benestar durant aquest procés. És essencial que les noves rutines s'elaborin basant-se en expectatives factibles i que siguin similars a les que l'animal gaudia abans del confinament. Això, disminueix el risc que l'animal pateixi frustració quan es torni a la rutina normal de sempre.</span></h4>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al 972202352 o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>
El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària Multifauna Girona</strong>.</h3>
<pre style="white-space: normal;"></pre>

Com mantenir el benestar del teu animal durant l'estat d'alarma COVID-19

[:ca]Com mantenir el benestar del teu animal durant l'estat d'alarma COVID-19[:es]Cómo mantener el bienestar de tu mascota durante el estado de alarma COVID-19[:]

Potser has sentit a parlar de la leishmània, leishmaniosis o la malaltia de la picada de mosquit. Malauradament són molts els anys que convivim amb aquesta malaltia, molt freqüent a les nostres terres. El post d'avui el dediquem doncs, al <b>paràsit leishmània</b> i la <b>malaltia</b> que provoca anomenada <b>Leishmaniosis.</b>
<h3 style="text-align: center;">ÍNDEX DE CONTINGUT</h3>
<ol>
 	<li><a href="#que-es">Què és la leishmània?</a></li>
 	<li id="que-es"><a href="#agafar-leishmania">Com el meu animal pot agafar leishmània?</a></li>
 	<li><a href="#simptomes-leishmaniosi">Quins són els símptomes de la leishmaniosi canina?</a></li>
 	<li><a href="#zones-risc">Quines són les zones amb més risc de leishmaniosi canina?</a></li>
 	<li><a href="#prevenir-leishmania">Com puc prevenir que el meu pelut no s'infecti amb leishmània?</a></li>
 	<li><a href="#tratamiento">Quin és el tractament de la leishmaniosi canina?</a></li>
</ol>
&nbsp;
<h3><strong>Però realment... què és la leishmània?</strong></h3>
La leishmània és el nom que es dóna al paràsit que provoca la malaltia leishmaniosis. La majoria de casos de leishmaniosis es dóna en gossos, però puntualment també es diagnostiquen alguns casos en gats. Aquests paràsit pot donar símptomes dermatològics o bé pot afectar diferents òrgans vitals. Hi ha animals que poden estar infectats però no mostrar cap mena de símptoma, essent aquests animals els que anomenem ANIMALS PORTADORS de la malaltia.

&nbsp;

<img id="agafar-leishmania" class="wp-image-554 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/parasits_leishmania_veterinari_girona-300x216.jpg" alt="leishmania en gossos veterinari girona" width="300" height="216" />

&nbsp;
<h3><strong>Com el meu animal pot agafar leishmània?</strong></h3>
La <b>transmissió DIRECTA no existeix</b> en aquest tipus de malaltia. És a dir, la transmissió directa entre animal infectat a animal sa és impossible. El paràsit leishmània sempre ha de ser transportat pel flebòtom (Phlebotomus), un tipus de mosca. I si, MOSCA i no mosquit. Quan diem la malaltia del mosquit està mal dit. La transmissora del paràsit leishmània és una MOSCA.

&nbsp;
<h3 id="simptomes-leishmaniosi" style="text-align: center;">Transmissió leishmaniosi canina</h3>
<img class="alignnone wp-image-772 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/transmisión-leishmaniosi.png" alt="La leishmaniosi se transmite por la picada del flebotomo" width="1080" height="1080" />
<h3></h3>
<h3><strong>Quins són els símptomes de la leishmaniosi canina?</strong></h3>
Els signes clínics més freqüents són els <b>cutanis</b>, que es presenten aproximadament en el 80% dels gossos malalts. Altres símptomes que solen aparèixer són:
<ul>
 	<li>Limfoadenopatia (augment dels nòduls limfàtics)</li>
 	<li>Febre</li>
 	<li>Disminució del pes</li>
 	<li>Atròfia muscular</li>
 	<li>Apatia</li>
</ul>
Puntualment podem veure problemes:
<ul>
 	<li>Digestius</li>
 	<li>Oculars</li>
 	<li>Neurològics</li>
 	<li id="zones-risc">Renals</li>
</ul>
Són molts els símptomes que podem trobar en un gos amb leishmània, complicant així el seu diagnòstic i tractament.

<img class="alignnone wp-image-771 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/alteraciones-leishmaniosis.png" alt="La leishmania provoca alteraciones oculares, lesiones en la piel, riñón y articulaciones" width="1080" height="1080" />
<h3><strong>Quines són les zones amb més risc de leishmaniosi?</strong></h3>
<img class="wp-image-553 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/prevalencia_leishmaniosi_espanya_veterinari_girona.png" alt="veterinari girona et mostra la prevalencia de leishmaniosi a Espanya" width="1024" height="724" />
<h3 id="prevenir-leishmania" style="text-align: center;">Zona amb vermell:</h3>
<h3 style="text-align: center;">ALTAMENT ENDÈMICA</h3>
Com podeu veure, Catalunya és una de les zones amb més presència de leishmaniosi canina.

&nbsp;
<h3 id="tratamiento"><strong>Com puc prevenir que el meu pelut no s'infecti amb leishmània?</strong></h3>
Malauradament no tenim la solució definitiva però sí que cada vegada més tenim més elements per fer que el paràsit leishmània li costi més d'infectar al teu pelut.

&nbsp;

El principal és que protegeixis el teu gos de la picada del <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/que-es-el-flebotom" target="_blank" rel="noopener noreferrer">flebòtom</a> (transmissor del paràsit leishmània). Per això és importantíssim que quan comenci la calor, utilitzis <b>pipetes</b> o bé <b>collars</b> per evitar que <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/que-es-el-flebotom" target="_blank" rel="noopener noreferrer">flebòtom</a> piqui al teu gos.

&nbsp;

A part de protegir-lo contra la picada del <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/que-es-el-flebotom" target="_blank" rel="noopener noreferrer">flebòtom</a>, és important que el <b>vacunis de leishmaniosis</b>. Aquesta vacuna no t'assegura que el teu animal sigui infectat pel paràsit però ajuda a l'animal a crear defenses contra el paràsit, de manera que, en cas que el teu pelut s'infecti amb leishmània, tindrà les defenses a punt per lluitar i disminuir els símptomes de Leishmaniosis.
<h3><strong>Quin és el tractament de la leishmaniosi canina?</strong></h3>
Generalment, el tractament de la <strong>leishmaniosi canina</strong> consisteix en l'aplicació de diferents injeccions amb <strong>antimoni de meglumina</strong> o <strong>miltefosina</strong> juntament amb <strong>allopurinol</strong>.

<strong>L'evolució</strong> i <strong>pronòstic</strong> de la malaltia varia en<strong> funció de l'estat de l'animal</strong> i la resposta que aconsegueix donar el tractament.

És una <strong>malaltia que no té cura definitiva</strong>, la qual cosa significa que l'animal pot disminuir els símptomes però sempre tindrà el paràsit leishmània sent així un animal portador.

Si es diagnostica que el teu animal té leishmània, a l'inici del tractament és molt important realitzar <strong>revisions freqüents als 3, 6 i 12 mesos.</strong> Passat el primer any de tractament, si l'animal no presenta símptomes, només s'ha de visitar entre una a dues vegades a l'any.

[:ca]Potser has sentit a parlar de la leishmània, leishmaniosis o la malaltia de la picada de mosquit. Malauradament són molts els anys que convivim amb aquesta malaltia, molt freqüent a les nostres terres. El post d'avui el dediquem doncs, al <b>paràsit leishmània</b> i la <b>malaltia</b> que provoca anomenada <b>Leishmaniosis.</b>
<h3 style="text-align: center;">ÍNDEX DE CONTINGUT</h3>
<ol>
 	<li><a href="#que-es">Què és la leishmània?</a></li>
 	<li id="que-es"><a href="#agafar-leishmania">Com el meu animal pot agafar leishmània?</a></li>
 	<li><a href="#simptomes-leishmaniosi">Quins són els símptomes de la leishmaniosi canina?</a></li>
 	<li><a href="#zones-risc">Quines són les zones amb més risc de leishmaniosi canina?</a></li>
 	<li><a href="#prevenir-leishmania">Com puc prevenir que el meu pelut no s'infecti amb leishmània?</a></li>
 	<li><a href="#tratamiento">Quin és el tractament de la leishmaniosi canina?</a></li>
</ol>
&nbsp;
<h3><strong>Però realment... què és la leishmània?</strong></h3>
La leishmània és el nom que es dóna al paràsit que provoca la malaltia leishmaniosis. La majoria de casos de leishmaniosis es dóna en gossos, però puntualment també es diagnostiquen alguns casos en gats. Aquests paràsit pot donar símptomes dermatològics o bé pot afectar diferents òrgans vitals. Hi ha animals que poden estar infectats però no mostrar cap mena de símptoma, essent aquests animals els que anomenem ANIMALS PORTADORS de la malaltia.

&nbsp;

<img id="agafar-leishmania" class="wp-image-554 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/parasits_leishmania_veterinari_girona-300x216.jpg" alt="leishmania en gossos veterinari girona" width="300" height="216" />

&nbsp;
<h3><strong>Com el meu animal pot agafar leishmània?</strong></h3>
La <b>transmissió DIRECTA no existeix</b> en aquest tipus de malaltia. És a dir, la transmissió directa entre animal infectat a animal sa és impossible. El paràsit leishmània sempre ha de ser transportat pel flebòtom (Phlebotomus), un tipus de mosca. I si, MOSCA i no mosquit. Quan diem la malaltia del mosquit està mal dit. La transmissora del paràsit leishmània és una MOSCA.

&nbsp;
<h3 id="simptomes-leishmaniosi" style="text-align: center;">Transmissió leishmaniosi canina</h3>
<img class="alignnone wp-image-772 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/transmisión-leishmaniosi.png" alt="La leishmaniosi se transmite por la picada del flebotomo" width="1080" height="1080" />
<h3></h3>
<h3><strong>Quins són els símptomes de la leishmaniosi canina?</strong></h3>
Els signes clínics més freqüents són els <b>cutanis</b>, que es presenten aproximadament en el 80% dels gossos malalts. Altres símptomes que solen aparèixer són:
<ul>
 	<li>Limfoadenopatia (augment dels nòduls limfàtics)</li>
 	<li>Febre</li>
 	<li>Disminució del pes</li>
 	<li>Atròfia muscular</li>
 	<li>Apatia</li>
</ul>
Puntualment podem veure problemes:
<ul>
 	<li>Digestius</li>
 	<li>Oculars</li>
 	<li>Neurològics</li>
 	<li id="zones-risc">Renals</li>
</ul>
Són molts els símptomes que podem trobar en un gos amb leishmània, complicant així el seu diagnòstic i tractament.

<img class="alignnone wp-image-771 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/alteraciones-leishmaniosis.png" alt="La leishmania provoca alteraciones oculares, lesiones en la piel, riñón y articulaciones" width="1080" height="1080" />
<h3><strong>Quines són les zones amb més risc de leishmaniosi?</strong></h3>
<img class="wp-image-553 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/prevalencia_leishmaniosi_espanya_veterinari_girona.png" alt="veterinari girona et mostra la prevalencia de leishmaniosi a Espanya" width="1024" height="724" />
<h3 id="prevenir-leishmania" style="text-align: center;">Zona amb vermell:</h3>
<h3 style="text-align: center;">ALTAMENT ENDÈMICA</h3>
Com podeu veure, Catalunya és una de les zones amb més presència de leishmaniosi canina.

&nbsp;
<h3 id="tratamiento"><strong>Com puc prevenir que el meu pelut no s'infecti amb leishmània?</strong></h3>
Malauradament no tenim la solució definitiva però sí que cada vegada més tenim més elements per fer que el paràsit leishmània li costi més d'infectar al teu pelut.

&nbsp;

El principal és que protegeixis el teu gos de la picada del <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/que-es-el-flebotom" target="_blank" rel="noopener noreferrer">flebòtom</a> (transmissor del paràsit leishmània). Per això és importantíssim que quan comenci la calor, utilitzis <b>pipetes</b> o bé <b>collars</b> per evitar que <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/que-es-el-flebotom" target="_blank" rel="noopener noreferrer">flebòtom</a> piqui al teu gos.

&nbsp;

A part de protegir-lo contra la picada del <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/que-es-el-flebotom" target="_blank" rel="noopener noreferrer">flebòtom</a>, és important que el <b>vacunis de leishmaniosis</b>. Aquesta vacuna no t'assegura que el teu animal sigui infectat pel paràsit però ajuda a l'animal a crear defenses contra el paràsit, de manera que, en cas que el teu pelut s'infecti amb leishmània, tindrà les defenses a punt per lluitar i disminuir els símptomes de Leishmaniosis.
<h3><strong>Quin és el tractament de la leishmaniosi canina?</strong></h3>
Generalment, el tractament de la <strong>leishmaniosi canina</strong> consisteix en l'aplicació de diferents injeccions amb <strong>antimoni de meglumina</strong> o <strong>miltefosina</strong> juntament amb <strong>allopurinol</strong>.

<strong>L'evolució</strong> i <strong>pronòstic</strong> de la malaltia varia en<strong> funció de l'estat de l'animal</strong> i la resposta que aconsegueix donar el tractament.

És una <strong>malaltia que no té cura definitiva</strong>, la qual cosa significa que l'animal pot disminuir els símptomes però sempre tindrà el paràsit leishmània sent així un animal portador.

Si es diagnostica que el teu animal té leishmània, a l'inici del tractament és molt important realitzar <strong>revisions freqüents als 3, 6 i 12 mesos.</strong> Passat el primer any de tractament, si l'animal no presenta símptomes, només s'ha de visitar entre una a dues vegades a l'any.[:es]Puede que hayas escuchado hablar de la <b>leishmania, Leishmaniosis o la enfermedad de la picada del mosquito.</b> Desafortunadamente son muchos los años que convivimos con esta enfermedad, siendo muy frecuente en nuestras tierras. Así pues, el post de hoy lo dedicamos al <b>parásito leishmani</b>a y la enfermedad que provoca llamada <b>leishmaniosis</b>.
<h3 style="text-align: center;">ÍNDICE DE CONTENIDO</h3>
<ol>
 	<li><a href="#que-es">¿Que es la leishmania?</a></li>
 	<li id="que-es"><a href="#agafar-leishmania">¿Cómo puede infectarse mi animal?</a></li>
 	<li><a href="#simptomes-leishmaniosi">¿Cuáles son los síntomas de la leishmaniosis canina?</a></li>
 	<li id="que-es"><a href="#zones-risc">¿Dónde hay más riesgo de leishmaniosis canina?</a></li>
 	<li><a href="#prevenir-leishmania">¿Cómo puedo prevenir que mi peludo se infecte con leishmania?</a></li>
 	<li><a href="#tratamiento">¿Cuál es el tratamiento de la leishmaniosis canina?</a></li>
</ol>
&nbsp;
<h3><strong>Pero realmente… ¿qué es la leishmania?</strong></h3>
La <b>leishmania</b> es el nombre que se le da al <b>parásito</b> que provoca la <b>enfermedad</b> <b>leishmaniosis</b>. La mayoría de casos de leishmaniosis se da en <b>perros</b>, pero puntualmente también se diagnostican algunos casos en <b>gatos</b>. Este parásito puede dar síntomas dermatológicos o bien puede afectar diferentes órganos vitales. Hay animales que pueden estar infectados pero no mostrar ningún síntoma, siendo estos los animales que llamamos <b>animales portadores</b> de la enfermedad.

<img id="agafar-leishmania" class="wp-image-554 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/parasits_leishmania_veterinari_girona-300x216.jpg" alt="leishmania en gossos veterinari girona" width="300" height="216" />
<h3>¿<b>Cómo mi animal puede infectarse</b>?</h3>
<b>La transmisión directa no existe en este tipo de enfermedad</b>: la transmisión directa entre animal infectado a animal sano es imposible. El parásito leishmania siempre ha de ser transportado por el <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/que-es-el-flebotom" target="_blank" rel="noopener noreferrer"><b>flebotomo</b></a> (Phlebotomus), un tipo de <b>mosca</b>. Y sí, una mosca y no un mosquito. Cuándo se dice la enfermedad del mosquito está mal dicho. La transmisora del parásito leishmania es una mosca.

&nbsp;
<h3 style="text-align: center;">Transmisión leismaniosis canina</h3>
<img id="simptomes-leishmaniosi" class="aligncenter wp-image-555 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/transmissió_leishmaniosis_veterinari_girona.jpg" alt="Veterinari girona expliquem la transmissió de leishmaniosis canina" width="597" height="257" />
<h3><strong>¿Cuáles son los síntomas de la leishmaniosis canina?</strong></h3>
<ul>
 	<li>Signos cutáneos: se presentan en el 80% de los perros enfermos</li>
 	<li>Linfadenopatía: aumento del tamaño de los nódulos linfáticos</li>
 	<li>Fiebre</li>
 	<li>Disminución de peso</li>
 	<li>Atrofia muscular</li>
 	<li>Apatia</li>
 	<li>Problemas digestivos</li>
 	<li>Problemas oculares</li>
 	<li>Problemas neurológicos</li>
 	<li id="zones-risc">Problemas renales</li>
</ul>
Son muchos los síntomas que podemos encontrar en un perro con leishmania, complicando así su diagnóstico y tratamiento.

<img class="alignnone wp-image-771 size-full" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/06/alteraciones-leishmaniosis.png" alt="La leishmania provoca alteraciones oculares, lesiones en la piel, riñón y articulaciones" width="1080" height="1080" />
<h3>¿Cuáles son las <b>zonas con más riesgo</b> de <b>leishmaniosis</b>?</h3>
<img class="wp-image-553 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/prevalencia_leishmaniosi_espanya_veterinari_girona.png" alt="veterinari girona et mostra la prevalencia de leishmaniosi a Espanya" width="1024" height="724" />
<h2 id="prevenir-leishmania" style="text-align: center;">Zona roja</h2>
<p style="text-align: center;">Zonas altamente endémicas (zonas con muchos casos con leishmaniosis)</p>
Como puedes ver, Catalunya  es una de las zonas con más presencia de leihsmaniosis canina.

&nbsp;
<h3><strong>¿Cómo puedo prevenir la leishmaniosis?</strong></h3>
Desgraciadamente no tenemos la solución definitiva pero sí que tenemos elementos evitar que el parásito leishmania infecte a tu peludo.

&nbsp;

<b>Evitar que el <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/que-es-el-flebotom" target="_blank" rel="noopener noreferrer">flebotomo</a></b> (transmisor de la enfermedad leishmaniosis) <b>pique a tu peludo con el uso de...</b>
<ul>
 	<li>Pipetas antiparasitarias</li>
 	<li id="tratamiento">Collares antiparasitarios</li>
</ul>
&nbsp;

A parte de proteger a tu peludo del <a href="https://veterinariamultifauna.cat/blog/que-es-el-flebotom" target="_blank" rel="noopener noreferrer">flebotomo</a>, es importante que lo <b>vacunes contra la leishmaniosis</b>. Esta vacuna no te asegura que tu animal pueda infectarse pero lo ayuda a crear defensas contra el parásito. De esta forma, si a tu peludo le llega el parásito leishmania, va a tener las defensas listas para luchar y disminuir los síntomas de la leishmaniosis rápidamente.

&nbsp;
<h3><strong>¿Cuál es el tratamiento de la leishmaniosis canina?</strong></h3>
Generalmente, el tratamiento de la leishmaniosis canina consiste en la <b>aplicación de diferentes inyecciones</b> con <b>antimonio</b> <b>de meglumina</b> o <b>miltefosina</b> juntamente con <b>allopurinol</b>.

&nbsp;

La evolución y pronóstico de la enfermedad varía en función del estado del animal y la respuesta que consigue dar el tratamiento.

&nbsp;

Es una enfermedad que <b>no tiene cura definitiva</b>, lo que significa que el animal puede disminuir los síntomas pero siempre tendrá el parásito leishmania siendo así un animal portador.

Si se diagnostica que tu animal tiene leishmania, al <b>inicio del tratamiento</b> es muy importante realizar <b>revisiones frecuentes a los 3, 6 y 12 meses</b>. Pasado el primer año de tratamiento, si el animal no presenta síntomas, solo se debe visitar entre una a dos veces al año.

&nbsp;

<hr />

Si tienes cualquier duda, deja un comentario o bien nos puedes llamar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinario</strong> que te escucha, te ayuda y te aconseja: <strong>Clínica veterinaria Multifauna Girona</strong>.</h3>[:]

LEISHMÀNIA - LEISHMANIOSI CANINA

[:ca]LEISHMÀNIA - LEISHMANIOSI CANINA[:es]LEISHMANIA - LEISHMANIOSIS CANINA[:]

Els calçots són especialment valorats a la cultura catalana, i és per aquestes dates que tothom espera en candeletes la celebració de les famoses CALÇOTADES. Però alerta, sabies que els <b>calçots</b> són <b>tòxics</b> pel teu pelut sigui un <b>gos</b> o un <b>gat</b>?

&nbsp;
<h3>Comencem parlant del famós calçot… que és realment el calçot, aquest vegetal que ens torna bojos a la majoria?</h3>
&nbsp;

El calçot és un tipus de ceba que s’ha posat molt de moda en els últims anys. Sobretot s’han fet famoses les calçotades, l’excusa perfecte per reunir a la família i amics per passar una bona estona. La temporada dels calçots i calçotades sol anar de Gener a finals d’Abril.

<img class="wp-image-556 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/calçots_toxics_veterinari_girona-225x300.jpg" alt="veterinari girona t'alerta que els calçots són tòxics pels gossos" width="225" height="300" />
<h3>Per què els calçots són perillosos pel teu pelut?</h3>
&nbsp;

Els calçots és un tipus de ceba. Les cebes, porros i alls formen part de la família de les liliàcies. Aquesta família de vegetals són capaços de destruir els eritròcits (glòbuls vermells), produint així una anèmia hemolítica.

&nbsp;
<h3>Què provoquen els calçots al teu pelut?</h3>
&nbsp;

Els eritròcits són les cèl·lules responsables de transportar l'oxigen a totes les cèl·lules del cos. L'oxigen és imprescindible pel bon funcionament de les cèl·lules, de manera que quan els eritròcits són destruïts per la ingesta de calçots, la quantitat d'oxigen que arriba a les cèl·lules disminueix. Davant d'aquest dèficit, el cos de l'animal reacciona provocant taquicàrdia (augment de la freqüència cardíaca), pal·lidesa de les mucoses, vòmits, debilitat general, dificultat per caminar, entre altres símptomes.

<img class="wp-image-557 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/aliments_toxics_gossos_veterinari_girona.jpg" alt="veterinari girona alerta aliments toxics per gossos" width="272" height="185" />
<h3>Oh no, el meu pelut ha robat calçots! Què he de fer?</h3>
&nbsp;

Si el teu pelut ha menjat calçots, sigui perquè els ha "robat" o alguna persona no s'ha pogut resistir i li n'ha donat, has d'anar ràpidament al veterinari!

&nbsp;

La velocitat amb què detectis el problema i vagis el veterinari és clau perquè el pronòstic del teu pelut sigui menys greu.

&nbsp;

Cada animal és diferent, i per això cada cas també ho és. Depenent de la raça, mida, malalties que tingui el teu pelut, medicació que estigui prenent, la quantitat de calçots ingerida... pot variar la gravetat del cas.

&nbsp;
<h3>Multifauna TIPS per protegir el teu pelut dels calçots</h3>
&nbsp;
<ul>
 	<li>No portar el teu pelut a una calçotada: calçotades i el teu pelut no és una bona combinació. Així que si el pots deixar a casa, millor que millor. Organitzat bé el dia i reserva unes hores al matí per treure a passejar el teu pelut. Intenta fer una passejada o excursió llarga, d'un parell d'hores seria ideal. Aconseguiràs que estigui més tranquil a casa i gaudireu unes horetes del dia junts.</li>
</ul>
Si te'l vols emportar a la calçotada...<img class="wp-image-558 size-medium alignright" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/aliment_toxic_gos_veterinari_girona-300x260.jpg" alt="aliment tòxic gos calçots" width="300" height="260" />
<ul>
 	<li>Comunicar a TOTHOM de la festa el perquè el teu pelut no pot menjar calçots. Insisteix que els calçots són molt tòxics i que poden comportar conseqüències molt greus per a ell. Insisteix sobretot amb els nens i la gent gran.</li>
 	<li>No només els calçots són perillosos pel teu gos. També el greix de la carn i tota la varietat d'ingredients de l
a salsa de calçot, que li poden provocar diarrees, dermatitis, i vòmits.</li>
 	<li>Ofereix aigua neta i fresca en tot moment al teu animal.</li>
 	<li>Estigues pendent del que fa el teu pelut. El seu benestar depèn de tu.</li>
</ul>
<h3>En cas que tinguis qualsevol URGÈNCIA en plena calçotada o en qualsevol altre moment, truca'ns! Per nosaltres no hi ha horaris, cuidem al teu pelut en tot moment.</h3>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària Multifauna Girona</strong>.</h3>

[:ca]Els calçots són especialment valorats a la cultura catalana, i és per aquestes dates que tothom espera en candeletes la celebració de les famoses CALÇOTADES. Però alerta, sabies que els <b>calçots</b> són <b>tòxics</b> pel teu pelut sigui un <b>gos</b> o un <b>gat</b>?

&nbsp;
<h3>Comencem parlant del famós calçot… que és realment el calçot, aquest vegetal que ens torna bojos a la majoria?</h3>
&nbsp;

El calçot és un tipus de ceba que s’ha posat molt de moda en els últims anys. Sobretot s’han fet famoses les calçotades, l’excusa perfecte per reunir a la família i amics per passar una bona estona. La temporada dels calçots i calçotades sol anar de Gener a finals d’Abril.

<img class="wp-image-556 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/calçots_toxics_veterinari_girona-225x300.jpg" alt="veterinari girona t'alerta que els calçots són tòxics pels gossos" width="225" height="300" />
<h3>Per què els calçots són perillosos pel teu pelut?</h3>
&nbsp;

Els calçots és un tipus de ceba. Les cebes, porros i alls formen part de la família de les liliàcies. Aquesta família de vegetals són capaços de destruir els eritròcits (glòbuls vermells), produint així una anèmia hemolítica.

&nbsp;
<h3>Què provoquen els calçots al teu pelut?</h3>
&nbsp;

Els eritròcits són les cèl·lules responsables de transportar l'oxigen a totes les cèl·lules del cos. L'oxigen és imprescindible pel bon funcionament de les cèl·lules, de manera que quan els eritròcits són destruïts per la ingesta de calçots, la quantitat d'oxigen que arriba a les cèl·lules disminueix. Davant d'aquest dèficit, el cos de l'animal reacciona provocant taquicàrdia (augment de la freqüència cardíaca), pal·lidesa de les mucoses, vòmits, debilitat general, dificultat per caminar, entre altres símptomes.

<img class="wp-image-557 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/aliments_toxics_gossos_veterinari_girona.jpg" alt="veterinari girona alerta aliments toxics per gossos" width="272" height="185" />
<h3>Oh no, el meu pelut ha robat calçots! Què he de fer?</h3>
&nbsp;

Si el teu pelut ha menjat calçots, sigui perquè els ha "robat" o alguna persona no s'ha pogut resistir i li n'ha donat, has d'anar ràpidament al veterinari!

&nbsp;

La velocitat amb què detectis el problema i vagis el veterinari és clau perquè el pronòstic del teu pelut sigui menys greu.

&nbsp;

Cada animal és diferent, i per això cada cas també ho és. Depenent de la raça, mida, malalties que tingui el teu pelut, medicació que estigui prenent, la quantitat de calçots ingerida... pot variar la gravetat del cas.

&nbsp;
<h3>Multifauna TIPS per protegir el teu pelut dels calçots</h3>
&nbsp;
<ul>
 	<li>No portar el teu pelut a una calçotada: calçotades i el teu pelut no és una bona combinació. Així que si el pots deixar a casa, millor que millor. Organitzat bé el dia i reserva unes hores al matí per treure a passejar el teu pelut. Intenta fer una passejada o excursió llarga, d'un parell d'hores seria ideal. Aconseguiràs que estigui més tranquil a casa i gaudireu unes horetes del dia junts.</li>
</ul>
Si te'l vols emportar a la calçotada...<img class="wp-image-558 size-medium alignright" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/aliment_toxic_gos_veterinari_girona-300x260.jpg" alt="aliment tòxic gos calçots" width="300" height="260" />
<ul>
 	<li>Comunicar a TOTHOM de la festa el perquè el teu pelut no pot menjar calçots. Insisteix que els calçots són molt tòxics i que poden comportar conseqüències molt greus per a ell. Insisteix sobretot amb els nens i la gent gran.</li>
 	<li>No només els calçots són perillosos pel teu gos. També el greix de la carn i tota la varietat d'ingredients de l
a salsa de calçot, que li poden provocar diarrees, dermatitis, i vòmits.</li>
 	<li>Ofereix aigua neta i fresca en tot moment al teu animal.</li>
 	<li>Estigues pendent del que fa el teu pelut. El seu benestar depèn de tu.</li>
</ul>
<h3>En cas que tinguis qualsevol URGÈNCIA en plena calçotada o en qualsevol altre moment, truca'ns! Per nosaltres no hi ha horaris, cuidem al teu pelut en tot moment.</h3>

<hr />

Si tens qualsevol dubte, deixa'ns un comentari o bé ens pots trucar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinari</strong> que t'escolta, t'ajuda i t'aconsella: <strong>Clínica veterinària Multifauna Girona</strong>.</h3>[:es]Los <b><i>calçots</i></b> son especialmente valorados en la cocina catalana, y por estas fechas todo el mundo espera con gran entusiasmo la celebración de las famosas <b><i>calçotades</i></b>. Pero alerta, sabías que <b>los </b><b><i>calçots</i></b><b> son tóxicos para tu peludo ya sea perro o gato</b>?

&nbsp;
<h3>Comencemos hablando del famos calçot… ¿qué es realmente el <i>calçot</i>, este vegetal que nos vuelve locos a la mayoría?</h3>
&nbsp;

El <i>calçot</i> es un tipo de cebolla que se ha puesto mucho de moda en los últimos años. Sobretodo se han hecho famosas las <i>calçotades</i>, la excusa perfecta para reunir a la familia y a los amigos para pasar un buen rato. La temporada del <i>calçots</i> y <i>calçotadas</i> suele ir de Enero a finales de Abril.

&nbsp;

<img class="wp-image-556 size-medium aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/calçots_toxics_veterinari_girona-225x300.jpg" alt="veterinari girona t'alerta que els calçots són tòxics pels gossos" width="225" height="300" />

&nbsp;
<h3>¿Por qué los <i>calçots</i> son peligrosos para tu peludo?</h3>
&nbsp;

Los <i>calçots</i> es un tipo de <b>cebolla</b>. Las <b>cebollas</b>, <b>puerros</b> y <b>ajos</b> forman parte de la familia de las liliáceas. Esta familia de vegetales pueden <b>destruir los eritrocitos</b> (glóbulos rojos), producido así una <b>anemia hemolítica</b> .

&nbsp;
<h3>¿Qué pueden provocar los <i>calçots</i> a tu mascota?</h3>
&nbsp;

Los eritrocitos son las células responsables de transportar el oxígeno a todas las células del cuerpo. El oxígeno es imprescindible para el buen funcionamiento de las células, de manera que cuando los eritrocitos son destruidos por la ingesta de <i>calçots</i>, la cantidad de oxígeno que llega a las células disminuye. Delante de este déficit, el cuerpo del animal reacciona provocando <b>taquicardia</b> (aumento de la frecuencia cardiaca), p<b>alidez de las mucosas</b>, <b>vómitos</b>,<b> debilidad general</b>, <b>dificultad en caminar</b>, entre otros síntomas.

&nbsp;

<img class="wp-image-557 size-full aligncenter" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/aliments_toxics_gossos_veterinari_girona.jpg" alt="veterinari girona alerta aliments toxics per gossos" width="272" height="185" />

&nbsp;
<h3>Oh no, mi peludo ha robado <i>calçots</i>! ¿Qué tengo que hacer?</h3>
&nbsp;

Si tu peludo ha comido calçots, sea porque los ha “robado” o alguna persona no se ha podido resistir en dárselos, tienes que ir rápidamente al veterinario.

&nbsp;

La velocidad con que detectes el problema y vayas al veterinario es clave para que el pronóstico de tu peludo sea menos grave.

&nbsp;

Cada animal es diferente, y por eso cada caso también lo es. Dependiendo, de la raza, el tamaño, las enfermedades que tenga tu peludo, la medicación que esté tomando, la cantidad de <i>calçots</i> ingerida… puede variar la gravedad del caso.

&nbsp;
<h3><b>Desde clínica veterinaria Multifauna Girona te damos los siguientes consejos para </b>proteger a tu animal de los calçots</h3>
<img class="wp-image-558 size-medium alignright" src="https://wp.veterinariamultifauna.cat/wp-content/uploads/2020/04/aliment_toxic_gos_veterinari_girona-300x260.jpg" alt="aliment tòxic gos calçots" width="300" height="260" />

&nbsp;
<ul>
 	<li>Déjalo en casa: <i>Calçotades</i> y tu peludo no es una buena combinación. Si lo puedes dejar en casa mejor que mejor. Organízate bien el día y reserva unas horas por la mañana para sacar a tu peludo. Intenta hacer un largo paseo de un par de horas. Conseguirás que esté más tranquilo en casa y disfrutareis de unas horitas del día juntos.</li>
 	<li>Si no te queda más opción que llevarlo a la <i>calçotada</i>.. tienes que ser consciente de la importancia de <b>comunicar a TODAS las personas de la fiesta que tu peludo no puede comer </b><b><i>calçots</i></b><b>.</b> Insiste que los <b><i>calçots</i></b> son <b>muy tóxicos</b> y que pueden comportar <b>consecuencias muy graves</b> para él. Insiste sobretodo con los niños y la gente mayor.</li>
 	<li><b>No</b> permitas que <b>coma</b> ni <b>grasa de la carne</b> ni tampoco la <b>salsa de </b><b><i>calçot</i></b>: No solo los calçots son peligrosos para tu perro. También la grasa de la carne y toda variedad de ingredientes de la salsa de <i>calçot</i>, que le pueden provocar diarreas, dermatitis y vómitos.</li>
 	<li>Ofrece <b>agua limpia</b> y <b>fresca</b> en todo momento a tu peludo.</li>
 	<li>Debes de <b>estar pendiente de tu peludo.</b> Su bienestar depende de ti</li>
</ul>
<h3>En caso que tengas cualquier URGENCIA en medio de la calçotada o en cualquier otro momento, llamamos!</h3>
<h3>En Multifauna no existen los horarios, cuidamos de tu peludo en todo momento.</h3>

<hr />

Si tienes cualquier duda, deja un comentario o bien nos puedes llamar al <strong>972202352</strong> o enviar un email a <a href="mailto:info@veterinariamultifauna.cat" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">info@veterinariamultifauna.cat</a> .
<h3>El <strong>veterinario</strong> que te escucha, te ayuda y te aconseja: <strong>Clínica veterinaria Multifauna Girona</strong>.</h3>[:]

Alerta - CALÇOTS, un gran enemic del pelut

[:ca]Alerta - CALÇOTS, un gran enemic del pelut[:es]Alerta - CALÇOTS, un gran enemigo de tu peludo[:]

“Los mejores profesionales veterinarios de toda Girona, un trato espectacular con los clientes y con sus mascotas, llevo más de 20 años con ellos con todas mis mascotas y todo SUPER, incluso con una operación de vértebras cervicales a un Cocker que fue de Éxito total !!!! MUY RECOMENDABLE EN TODO !!!!”

“Fantastico trato el veterinario creo que es el Francesc es muy natural sincero y no es alarmista, si no tiene nada no te hace comprar o hacer cosas innecesarias al perro. Tiene un cuidado y un respeto increíble.”

“Son muy simpáticos y pacientes. No tienen problema en explicarte las cosas si no las entiendes.”

“De cinco estrellas. Muy satisfecho con la atención y profesionalidad con la que atienden.”

"El lloc ideal per a la teva mascota. Molt bon tracte i grans professionals."

"Una atenció genial, tots són molt amables i et dediquen el temps que sigui necessari. Responen totes les teves consultes, i et donen tota la informació i mitjans perquè la teva mascota es recuperi com més aviat millor. Ha estat una sort coneixe'ls."

"Veterinaris molt macos. Tenen cura de les mascotes com si fossin les seves. Molt recomanable!!!."

"Un lloc on atenen molt bé la teva mascota i et solucionen sempre el que pugui sorgir... Tot el personal és molt agradable i molt atent. Si tens mascota, t'aconsello aquest lloc????"

"Un 10 amb MAJÚSCULES! El tracte amb la mascota és esplèndid i grans professionals. Em van salvar la meva gossa Bòxer un parell de vegades...de ben petita i amb vuit anys en girar-se-li l'estómac."

"Meravellós tracte del personal. Quina diferència amb altres centres veterinaris que hi ha a la ciutat de Girona! Tornarem."

<p>El nostre objectiu és tenir una comunicació fàcil i constant amb tu. Per això, a Clínica Veterinària Multifauna Girona posem a la teva disposició diferents vies perquè et posis en contacte amb nosaltres: via telefònica, e-mail o a través de la web. Si vols demanar cita, un pressupost o necessites més informació dels nostres serveis, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres. A Multifauna t&#8217;escoltem, t&#8217;ajudem i t&#8217;aconsellem.</p>


El blog veterinari de clínica veterinaria Multifauna Girona. Contingut gratuït, informació important sobre gossos, gats, alimentació animal, comportament animal, malalties de gossos i gats.

Blog

Blog

SEGUEIXNOS AL INSTAGRAM